La grandesa dels intel·lectuals se demostra en els seus actes. El passat divendres l'historiador i professor Paul Preston va participar en unes jornades dedicades a commemorar el 75 aniversari de la II República Espanyola a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Les jornades s'emmarquen en el centenari del Congrés Internacional de la Llengua Catalana i varen tenir com a escenari l'Auditori de la Universitat, al Campus de la Ciutadella.
Preston va començar la seva intervenció demanant perdó per no «dominar a la perfecció» la llengua de Pompeu Fabra, però va explicar que «era impensable fer aquesta conferència en una altra llengua, tant pel marc com per la Universitat que ha tengut l'amabilitat de convidar-me». I és cert, no la va dominar a la perfecció, però hi ha algú capaç de dominar completament una llengua, fins i tot la pròpia? Preston ens va deixar astorats amb un català correctíssim, amb un vocabulari que féu que algun dels assistents apuntàs termes per després recercar-los en el seu sentit profund al diccionari Fabra.
El mateix canvi idiomàtic havia sorprès el dia abans Ignasi Aragay, ja que en la seva entrevista amb l'historiador a l'Avui va fer destacar que «em demana que parlem en català, per poder practicar». Aragay l'havia entrevistat tres anys abans i fa notar aquest canvi idiomàtic en la seva entrevista -per cert, molt bona.
Preston era a Barcelona per recollir un premi. En concret, el premi Trias Fargas d'assaig, que se li va concedir fa un mes per Idealistes sota les bales: corresponsals estrangers a la guerra d'Espanya, i que sortirà el proper març a Proa i va aprofitar la seva estada per a la gira habitual: ràdios, premsa, conferència, discurs de recepció del premi...
Tothom pensava que l'home estaria esgotat del tot, però va demostrar una energia molt considerable i una gran vitalitat. També que és un gran comunicador, com el mestre Josep Fontana, un historiador que és un patrimoni de luxe per a la cultura catalana, i que va oferir una lliçó magistral per obrir la jornada. És a dir, un cartell de luxe per a un acte de luxe.
De Preston em vull quedar amb un seguit d'apunts importants: el profund coneixement que té del país i de les dificultats comunicatives sorgides arran de la manipulació i de la poca ètica d'allò que s'ha vengut a denominar la caverna mediàtica i que no és res més que la rèmora del franquisme i els seus mètodes repugnants de propaganda política -que feren que al principi de la guerra l'opinió pública internacional es decantàs del costat franquista, especialment en els sectors més conservadors i catòlics de la dreta internacional, per tant una dreta repugnant però molt efectiva. De l'altra, amb la seva visió de la contesa: la Guerra Civil només ho fou durant els primers deu dies, perquè amb l'ajuda dels alemanys, els italians i la banca internacional, especialment francesa i anglesa, la guerra fou una contesa internacional contra la qual la república va aguantar 33 mesos.
Preston va encoratjar a continuar la investigació històrica, i d'ell es va contar una anècdota que el qualifica com a persona: una estudiant de la casa li va enviar un llarguíssim qüestionari per aclarir alguns dubtes sobre una obra seva. En menys d'una setmana va tenir un llarg correu electrònic resolent-los. Aquesta és la lliçó de Preston, la lliçó dels intel·lectuals de gran abast, una lliçó que se va fer en català i que va demostrar allò que tots sabem: el català és també una llengua de prestigi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.