Defensar la nostra llengua

Si hi ha un tema en el qual el Govern Matas ens dóna contínuament una de freda i una de calenta, aquest és el de la defensa de la nostra llengua. En altres qüestions les coses estan molt clares: Com més turistes vénguin, millor; i si Mallorca acaba com Benidorm els és ben igual. Ara estan tot cofois perquè en nou mesos han vengut 11 milions de turistes, i encara no els basta. El procés d'urbanització de l'illa segueix a ritme accelerat, i la pròxima passa serà permetre la conversió dels hotels obsolets en més habitatges. I si més de 30.000 illencs proposen que es posi a debat en el Parlament una llei per posar seny a una evolució tan preocupant, encara tenen la barra de rebutjar la proposta en nom dels 190.000 vots que varen tenir fa quatre anys, a pesar que hi estaven a favor els 217.000 vots representats per tots els altres partits, que haurien volgut que la proposta es debatés. Tot això està molt clar: El Govern Matas vol destruir Mallorca, i no se n'amaga. En canvi, en el tema de la llengua no fa més que mastegar fesols. Per una banda, no s'atreveix a negar que la nostra llengua és la catalana, però per una altra practica l'antiquíssima tàctica de «divideix i venceràs» i vol introduir a l'Estatut l'absurda i anticientífica enumeració de les «modalitats» illenques del català. Absurda com ho demostra el fet que en els Estatuts de les autonomies de parla castellana no s'hi recull la infinita relació de «modalitats» del castellà que s'hi parlen, i anticientífica perquè el «mallorquí» o el «menorquí» no són tals modalitats unitàries, sinó que també tenen tota una tirallonga de modalitats, des del pollencí, el solleric, el felanitxer, el llosetí o l'andritxol fins al maonès i el ciutadellenc, i posats a enumerar-les s'haurien d'enumerar totes. Per una banda, fa veure que fomenta el cultiu del català organitzant concursos de redacció en la nostra llengua, i per una altra subvenciona les activitats (o millor dit, l'actuació, perquè el que es diu activitats, només se li coneix una fantasmagòrica recollida de firmes sense control de cap casta) d'una associació que no té més objectiu conegut que destruir la nostra llengua. No hi ha dubte que aquesta actitud del Govern constitueix un incompliment flagrant de les obligacions que li vénen imposades per l'Estatut d'Autonomia i per la Llei de Normalització Lingüística, la qual cosa ja és per si mateixa prou preocupant. Però a més és obvi que dóna ales als que s'han proposat fer desaparèixer de les nostres illes la llengua que defineix la nostra essència, i que per tant volen destruir-nos com a poble amb personalitat pròpia. Per això fomenten la confusió, i contraposen les «modalitats» al català, com si fossin llengües diferents. Si aquesta situació fos producte de la ignorància, exigiria per part nostra, i per tant del Govern en el qual una majoria d'electors ha delegat bona part d'aquesta responsabilitat, un esforç molt important de clarificació, d'explicació, de diàleg, fins i tot de comprensió, però seria una situació superable, sempre que s'hi dedicassin els mitjans i la voluntat necessàries. Però és massa evident que aquest no és el cas. La realitat és que estam sotmesos a una agressió que no es deu a la ignorància, sinó a la mala fe. Aquí se'ns ha aficat l'enemic en pròpia casa, i com que ja no poden recórrer a la prohibició i l'opressió, com en temps de la dictadura, recorren a la divisió, sense que els importi alimentar l'antagonisme entre dos sectors de la ciutadania. No volen saber que allà on no és possible la convivència sorgeix la confrontació. I ells volen la confrontació i fan impossible la convivència, perquè el seu objectiu és anorrear-nos. Ja és ben hora de dir-los clar i llampant, al Govern Matas i als seus sicaris, que exigim que respectin la nostra llengua i ens respectin a nosaltres com a poble.