No distingir, no destriar, no discernir...

O dit d'una altra manera: llenya al mico! O també: primer disparar i després preguntar... Aquell que es pensi ja haver-ho vist i escoltat tot, pot tenir la seguretat que s'equivoca. Acab de llegir a El País la notícia d'un andalús que viatjava de Sevilla a Dortmund, amb escala a Palma per cert, i el varen fer transitar per carreró que no passa per culpa de la seva pell bruna, cabells rulls i la barba. Home i els nord-africans varen estar set-cents anys per aquí, i encara no han demanat perdó al professor de Georgetown per cert, fotre, no és d'estranyar que la genètica en faci de les seves al cap i a la fi. Idò sí, uns passatgers alts, corpulents i rossos com pèl de bajoca de blat de les Índies, amb més testicles que cervell, el volien fer fora de l'avió i l'haguessin tirat per la finestra, si les finestres dels avions es poguessin obrir. Tenia aparença de terrorista islàmic, pel que es veu, pensaren ells, imaginaren ells, veren bubotes ells, i dit i fet, se n'aixequen dos o tres i li diuen que buidi, au, a escampar la boira, moro puta. El més fotut vingué després, quan assabentat el comandant de la nau, efectivament el va fer baixar de l'avió i sortir a la pista. Allà parlaren i el senyor Gutiérrez argumentant de bon manament que: «Frente a situaciones excepcionales de inseguridad, reales o infladas, hay que atenerse a los mecanismos del Estado de Derecho para protegernos. No podemos tomarnos la justicia por nuestra mano, si no queremos volver a las cavernas». Això passava a Palma, aquí mateix, no a N.Y., i es tractava de la companyia AIR BERLIN, alemanya, que no es cobrí de glòria precisament, com veureu d'aquí a un instant. Finalment el comandant condescendí que pugés a la nau, però sense l'equipatge de mà ni tan sols després d'haver comprovat que no hi duia res susceptible de ser transformat en una arma terrorista i/o intimidadora. Ho va fer per 'tranquil·litzar' la resta del passatge, hem de pensar: un gest de cara a la galeria. I a don Pablo que li donin. La bossa li va ser retornada a Dortmund. «Fuí humillado y vejado por llevar barba. Me trataron como un terrorista islamista por mi aspecto físic», s'exclama l'home, més bufat que un ble. «Fuí humillado y vejado publicamente delante de 100 pasajeros que dieron por buena una sospecha infundada. Sentí vergüenza ajena por ellos, sobre todo a mi vuelta al avión, cuando nadie se disculpó. Ni siquiera cuando terminó la travesía», abunda l'home maltractat, molt dolgut amb motiu sobrat.