El dietari d'una excursió d'un filòleg bufarell

He de confessar que el qualificatiu de bufarell sempre l'havia sentit aplicar al dimoni. Però una segona lectura d'un dels dietaris més famosos de Mossèn Antoni M. Alcover -la primera la vaig fer gràcies a una altra edició, fa uns quinze anys-, eDietari de l'excursió filològica feta amb el Dr. Schädel dins el domini català, del 3l de juliol al 13 de setembre de 1906, ara publicat novament per Proa amb motiu del centenari, amb el títol abreviat de Dietari de l'excursió filològica 1906, gràcies a les notes a peu de pàgina i el corresponent glossari, a cura de Maria Pilar Perea, he après que bufarell pot esser aplicat a més coses, de més a més que al dimoni. Resulta, en efecte, que bufarell vol dir simplement que fa goig de veure (i al DCVB trob que a més d'aquesta accepció també pot tenir la de «ple, gras, que manifesta sanitat»). I a fe que en fa de goig el llenguatge tan nostre i vitenc d'aquest dietari, com també manifesta sanitat a l'uf el seu autor, tant per la seva capacitat de treball com per la seva fortalesa física i moral. Bona prova d'aquestes dues coses són les 46 enquestes realitzades, d'unes sèries de verbs regulars i irregulars amb catalanoparlants de 46 localitats diferents, en sols 40 dies de treball efectiu, en companyia del Dr. Bernhard Schädel, professor de la Universitat de Halle, que es va centrar en les variacions fonètiques, i que no sols el va assessorar en la tasca de recollida de materials orals ans també en la preparació del Primer Congrés Internacional de la llengua catalana, que es va celebrar a Barcelona el mes d'octubre del mateix any, presidit per mossèn Alcover, a les poques setmanes de semblant tournée pels Pirineus Catalans (una altra demostració de l'empenta de Mossèn Alcover). Òbviament, si varen poder recollir informació de tantes parles locals -més que dies de feina- va esser perquè en diferents ocasions varen poder comptar amb l'ajuda de persones desplaçades allà on es trobaven, amb motiu de mercats o convocades expressament pels nombrosos col·laborador en l'Obra del Diccionari, molts d'ells els rectors o vicaris de les parròquies visitades. Perquè un dels factors que va ajudar molt a poder trobar infants de deu a tretze anys que contestessin els seus qüestionaris va esser la condició eclesiàstica, que li permetia que rectors i vicaris es posessin a la seva disposició pertot on anaven. Per descomptat, la disposició per a la feina de Mossèn Alcover era vertaderament extraordinària. I també la seva poca son. Per a ell aixecar-se a les quatre o a les quatre i mitja, abans de sortir el sol, era la cosa més natural.