L'exemple de Matas

El debat d'orientació política general es tancarà avui amb la votació de les propostes de resolució. Segurament, la majoria de ciutadans no hi presten mai atenció i, d'altra banda, els que n'hi han prestat, segurament no recorden les de l'any passat. Per tant, a efectes pràctics, fou ahir que acabà el debat. Un debat que vingué marcat pels retrets de corrupció que s'efectuaren des del partits de l'esquerra. Alguns d'aquests casos ja són als jutjats i d'altres són simplement pura especulació sense una base gaire documentada. En aquest sentit, s'ha de destacar l'exemple que donà ahir el president Matas quan acceptà que el Parlament investigàs els increments patrimonials dels alts càrrecs i, sobretot, quan proposà solemnement ser ell el primer a passar pel sedàs de la transparència absoluta. L'escàndol de Marbella ha dut al primer plànol de l'actualitat la corrupció, amb manifestacions que s'escampen arreu de l'Estat espanyol. Els ràpids creixements experimentats en els sectors immobiliari i urbanístic han posat en el punt de mira les institucions que tenen competències en aquest camp i els partits que les governen. Matas no ha volgut esperar que la sospita l'apuntàs. Abans que qualsevol acusació es formulàs, ha obert de bat a bat les portes del seu patrimoni a la investigació parlamentària. Que recordem, és la primera vegada que una persona sense ser acusada accepta un escrutini d'aquesta casta. Jaume Matas, en un moment de descrèdit de la classe política, ha marcat un camí que no té punt de retorn. Els ciutadans li ho agrairan.