El cucut i la vacuna

Si féssim entre la gent no especialista una enquesta sobre els metges més famosos de tota la història segur que entre els deu primers hi estaria Edward Jenner. Si l'enquesta es feia entre especialistes, és a dir, entre professionals de les ciències de la salut i se'ls demanàs pels metges que més ha contribuït a la salut de la població és quasi segur que Jenner no sols estaria entre els deu primers, sinó que faria pòdium com diuen ara, en l'argot que els caracteritza, els crítics esportius. D'una manera o altra Edward Jenner sempre estaria amunt de tot. Jenner va néixer a Berkeley al Gloucestershire el 1749 i morí el 1823 al mateix poble on havia nascut i viscut. El pare de Jenner era apotecari i cirurgià. Edward va estudiar medicina i cirurgia a Londres, on va tenir com a mestre John Hunter, un metge i cirurgià d'un gran prestigi que inculcà a Jenner l'amor per l'estudi de la naturalesa i per preferir -si hem de creure les seves paraules- l'observació de la vida a la lectura de llibres moderns o clàssics. Aquesta, confessada, predilecció per l'empirisme, per viure i treballar a un poble i per fer el que podíem anomenar el pagès l'exhibí durant tota la vida. Fins i tot Jenner va assegurar que, quan la dona el renyava per no vestir elegantment quan anava a Londres per assistir a alguna reunió de les societats de les quals era membre, ell contestava que no veia cap motiu per vestir de forma diferent quan es dirigia a la capital que quan era al seu poble. Els retrats que he pogut veure, d'Edward Jenner, estan fets amb ell fent vida de camp i recolzat sobre la branca d'un arbre. No ho podria afirmar amb rotunditat però és possible que la vida aïllada del camp, ser partidari explícit de l'empirisme, i vestir diferent dels savis de saló i de laboratori formàs part d'una mateixa i ben calculada operació de màrqueting. La vida de camp li permeté, a Jenner, fer algunes observacions ornitològiques, la més important de les quals fou esbrinar la manera que tenia el cucut de reproduir-se. Jenner digué que el cucut no feia niu, sinó que dipositava un ou dins el niu d'altres aucells. L'ou era molt semblant als altres que estaven dins el niu, però un poc més gros. Però el fill del cucut naixia sempre un mica abans que els altres que estaven dins el niu i, quan havia nascut, tirava fora del niu els ous destinats a ser companys de niu.