Quadern de viatge

La dissort de mestre Tomeu és anterior a la seva dependència dels destil·lats d'alta graduació. Tant és així que, en realitat, la seva inclinació als licors és seqüela de la dissort, i no a l'inrevés. Això no obstant, hi hagué un temps, per força llunyà, atesa la seva imprecisa, però avançada edat, que mestre Tomeu fou un home emprenedor, feiner i lleial a les seves conviccions, creences certament ingènues, puix que arribà a la certitud, del tot desassenyada entre persones modernes, per a les quals el present és l'únic temps conjugable, que el deure ineludible del futur és millorar el passat en totes aquelles coses que siguin susceptibles de ser millorades. Fruit de la seva diligència i capacitat fou la iniciativa d'establir-se per compte seu en allò que millor sabia fer: pensar, com si pensar fos una ocupació decent. Pensar i vessar els seus coneixements, el seu sentit comú, el seu seny d'home just, per tal d'afavorir la comunitat. Però les idees originals que procedeixen del defecte de reflexionar solen ser perjudicials, o molt perjudicials, car ocasionen greu dany als afectats i, si de cas, només el proïsme en treu profit. Podria semblar una exageració, però causa igual aflicció als afectats el fet de pensar lliurement, i expressar-ho sense prudència, que ser posseïdor d'una ètica estricta en un món corrupte.

Disposat a capgirar, amb una innocència envejable, però perniciosa, tant per a la salut, com per a l'economia, disposat, doncs, a intervenir el sentit inevitable de les relacions vers les freqüentacions opaques i el comerç ocult, proposà als seus conciutadans un senzill codi de decència, de dignitat. Els suggerí joc net com a base de la convivència, correcció en els negocis, respecte a les persones i al territori, i, sobretot, restitució de la integritat com un valor essencial en qualsevol àmbit de la vida. Aquells foren, als ulls aviciats de veïnats i amics, els primers símptomes d'una ebrietat que s'anunciava imminent. Tothom veié, a causa d'aquell discurs insensat, perillar la seva imatge social, el tracte de favor, i no gens menys la font dels seus ingressos, avesats com tots ja estaven al benefici ràpid i fàcil, i, en conseqüència, rebutjaren la tasca de mestre Tomeu, el qual, adonant-se de la inutilitat d'una ocupació tan inoportuna com la de pensar, i trobant-se major tant per canviar d'ofici, com per cedir tal privilegi a tercers que en poguessin fer mal ús, decidí, no desproveït d'una certa lògica, condemnar-se a la beguda, sota els efectes de la qual tot sembla més relatiu, més llunyà, també més lleuger. Begut es fa més suportable acceptar la lucidesa, que és una nafra inútil que porta a la indigència econòmica, a la soledat, a la mort social.

Dijous, 14.- Els encerts més gratificants de la planificació dels viatges, a l'interior i a l'exterior, són els errors d'itinerari, aquelles desviacions involuntàries de la ruta usual que ens porten a indrets que mai no pensàvem visitar i, això no obstant, serien impensables les nostres vides sense conèixer-los, tan profundament ens colpiren. És en allò inesperat que podem trobar una nova forma de mirar. Però també és en la mirada imprevista, neta de prevencions, on podem trobar allò que s'amaga als ulls per manifestar-se, clarament, al desig de la percepció. Tanmateix, perdre's és condició indispensable per trobar-se. A punt d'iniciar un breu viatge vers una destinació d'antuvi coneguda, m'estimula pensar la riquesa dels trajectes que s'aparten del traçat dels mapes, tot allò que hi descobriré, tot allò que em farà no pas més culte, sinó més savi. La geografia, el paisatge, tenen la capacitat de l'impacte efímer, però només allò que prové de l'activitat humana, inclosa la part més humana de l'activitat de l'home, té la força necessària per estimular la curiositat i no deixar intacta la nostra naturalesa.

Lluís Maicas, escriptor