El preu

La presentació de la plataforma «Eivissa pel Canvi» és una bona notícia a la que hem d'esperar que s'hi afegeixi aviat la presentació d'una nova candidatura política a Formentera. Aquests dos fets marcaran, sens dubte, bona part del debat polític en els pròxims mesos, que són els del final d'una legislatura prou interessant des del punt de vista pitiús. Vet aquí el fruit de la frustració del Pacte Progressista d'Eivissa i de l'extinció del projecte COP a Formentera, dos fets que s'han d'agrair en bona mesura als socialistes pitiüsos. I la bona nova eivissenca té lloc pocs dies després que el PSOE eivissenc fes públic finalment allò en què treballava des de feia mesos: acudir a les eleccions en solitari. La prepotència socialista li acabarà costant un preu més elevat del que es pensen i a la fi la parròquia progressista de tot pelatge eivissenca i formenterera té una opció política que molts voldríem que marcàs clarament la frontera amb un PSOE allà on més mal se li pot fer a un gandul: fent feina i bona feina. La millor matèria gris de l'esquerra a les Pitiüses no és, i ara es fa més evident que mai, al PSOE. I tot i l'efecte ZP, ells en són conscients. Ara veurem si aquestes noves opcions saben fer gestos de sobirania política contra l'envestida socialista, que arribarà (unes vegades més d'amagat que d'altres), perquè no hi ha millor camí per guanyar-se el respecte dels qui veuen amb bons ulls sengles operacions. Una posició de força que ajudaria molt a compensar les insatisfaccions d'un tipus o d'un altre que els projectes així tenen per a tothom en haver de contentar a un ventall ampli de versions esquerranes. És evident que les opcions d'hipotètics pactes futurs són poquetes, però seria un error donar xecs en blanc al PSOE, amb qui s'ha de parlar del preu l'endemà, quan el temporal de la difamació hagi passat.