11, 12 i 13 de setembre

L'Onze de Setembre, segons la nostra tradició cultural, està associat a la tragèdia de la pèrdua de llibertats. Dues civilitzacions, dos models polítics litigaven a l'Europa del començament del XVIII. La victòria correspongué al bàndol dels que defensaven un model centralista, amb tendència a convertir-se en hegemònic durant el set-cents. Bin Laden, tanmateix, ha robat bona part del protagonisme mediàtic als herois que defensaren els particularismes i la identitat catalana, davant l'exèrcit borbònic. Els guanyadors sempre són els bons i els perdedors els dolents, com afirmava el Rei Pepet. Per això, Bush lluita per consolidar el seu discurs de bons i dolents, i Maragall aplega defensant la unitat europea i devaluant el concepte d'independència. Mentrestant, a Mallorca celebram la memòria d'aquella espipellada d'independència reial, més que real, i tractam de consolidar missatges identitaris que, com aquelles arades amb orelles d'un temps, a penes no aconsegueixen més que rapinyar una terra endurida per la ignorància i la por. El nostre dotze de setembre tracta de servir de despertador a una ciutadania cada cop més idiotitzada i satisfeta pensant que no necessita el país, perquè tanmateix la terra no és de qui la treballa, sinó d'uns senyors de Madrid, amb despatx a la Castellana. I, avui, tretze de setembre, comença la gran batalla, la mare de la vertadera guerra allà on ens hi jugam el futur. Comença l'escola, es reinicia aquella tasca sagrada d'educar i d'eixamplar les expectatives individuals i col·lectives a milers de nins i nines de les Balears. Per ventura, més que cercar culpables del que està passant, que n'hi ha molts i de molts de pelatges, val la pena animar els mestres i educadors, ajudar-los i acompanyar-los en aquesta diada d'inici de la seva actitivitat, l'única que pot omplir de contingut els símbols i els focs d'artifici ludicofestius que acompanyen els aniversaris més emblemàtics.