Després de l'11 de setembre

L'11 de setembre és una data que acumula alguns fets catastròfics per a Catalunya, per a Xile (cop d'estat de Pinochet) i per al món sencer, ja que, colpejant Nova York, el terrorisme internacional emprava una nova cal·ligrafia per escriure la història de la Humanitat. Però l'11 de setembre d'avui fa cinc anys presenta també altres fites, ja que, al seu entorn, han girat uns fets que revelen la incapacitat d'Occident per fer front a la nova situació preservant els valors humanistes, les garanties jurídiques i les llibertats en general. La resposta donada per dues potències occidentals, EUA i el Regne Unit, amb el suport servil d'altres països -l'Espanya de José María Aznar entre ells-, és tan plena de mentides que els ciutadans de qualsevol part del món tenen motius i proves per negar el crèdit a les declaracions que, sobretot en matèria de política internacional, emanin de la cúpula del poder en aquesta part del món. La conjura de Bush i Blair, amb la voluntariosa participació d'Aznar i alguns mandataris igualment insignificants en el panorama internacional, reuneix les condicions perquè es pugui parlar de conspiració, tota vegada que ataquen un país contra la legalitat internacional, enarborant unes armes de destrucció massiva inexistents a l'Iraq i relacionant la figura del seu president, Saddam Hussein, amb Al Qaeda: tots els arguments que es varen fer servir per justificar el seu atac contra l'Iraq són falsos i com a tals han estat reconeguts fins i tot pel Senat nord-americà. Mentir al poble dels EUA sobre una qüestió d'espionatge domèstic costà la presidència a Nixon, però mentir per poder assassinar persones innocents i causar una destrucció apocalíptica sembla que no incomoda les consciències d'una part decisiva dels nord-americans, la que assisteix, indiferent, a la implantació de la mentida com a procediment habitual de fer política. Del capgirament de les coses arran de l'11 de setembre, també aquí n'hem patit les conseqüències, no tan sols en vides humanes, sinó també, amb el deteriorament moral de la vida política, en uns determinats àmbits de la qual, per exemple, es treballa per aixecar la major infàmia després del franquisme, la teoria de la conspiració i del cop d'estat, que és una forma d'escopir damunt les tombes dels morts de l'11-M.