Glenn Ford i un canvi d'època

Ha mort l'autor de la bufetada més famosa del cinema, que avui es consideraria delicte de maltractaments. Glenn Ford li envergà la paperina a la no menys famosa Rita Hayworth a Gilda. I si aquella castanya en blanc i negre copsa avui en dia com a símbol d'un masclisme liquidat, també encara impressiona l'esbós d'striptease que fa Hayworth. Una pel·lícula és el reflex exacte de l'instant en què la rodaren. I Gilda és 1946, un any marcat per la duresa social, inclosos els Estats Units. Els veterans de la Segona Guerra Mundial acabaven de tornar a ca seva amb un estrès de batalla que esgarrifava. Eren temps nous i difícils: feia un any que havia esclatat la bomba atòmica a Hiroshima i ja s'albirava en l'ambient l'inici de la Guerra Freda i la cacera de comunistes. Mentrestant, també propiciada per la guerra i per l'ambient d'alliberament posterior, començava la revolució sexual, inici de l'assoliment de la igualtat entre homes i dones. Gilda és el vèrtix de dos móns: l'antic masclista, encara brutal i menyspreatiu envers esexe dèbi, però encara imprescindible aleshores després d'haver destruït el nazisme i l'imperialisme japonès. Però també és l'anunci d'un futur lluminós i lliure, encarnat per la Hayworth. Glenn Ford morí ahir als 90 anys. Ja en van quedant poquets de la seva generació, dels que en tenien 25 quan es produí l'atac a Pearl Harbor. Forçats pels dictats de la història, varen conviure amb la crueltat durant els millors anys de la seva vida. El mèrit de Glenn Ford rau en el fet que va saber transmetre a la pantalla aquella mirada de pedra, conjugada amb un somriure trist i intel·ligent, disposat a saltar en el moment més inesperat.