Una de les formes més miserables de fer la guerra és utilitzar l'arma aèria contra la població civil. Entre d'altres, podem recordar els atacs alemanys sobre Londres a l'inici de la Segona Guerra Mundial, els bombardejos massius de les ciutats del III Reich, poc després, per les aviacions britànica i nord-americana, les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, la destrucció de bona part del Vietnam del Nord i els recents atacs al Líban. Lamentablement, la Guerra Civil espanyola del 1936-39 també va constituir una fita en l'ús de l'aviació militar com a arma de terror.
Ja fa alguns anys, el 1998, varen aparèixer dos interessants volums sobre els Bombardeos del litoral mediterráneo durant la Guerra Civi, obra de José Luis Infiesta Pérez, un especialista en la intervenció italiana. Amb el pseudònim d'Alcofar Nassaes, aquest autor havia publicat, el 1974, un important llibre sobre l'aviació italiana, dita legionària, en la Guerra d'Espanya. Aleshores, va entrevistar alguns centenars d'excombatents, des de generals fins a simples pilots, que li aportaren una extraordinària informació, quasi sempre verídica, però el varen convèncer que l'Aviació Legionària mai no havia realitzat bombardejos aeris contra la població civil. En canvi, vint-i-cinc anys després, la consulta de nombrosos arxius, tant espanyols com italians, li permeten arribar a la conclusió inversa, l'aviació de Mussolini fou utilitzada per terroritzar la població civil. Segons José Luis Infiesta, la Guerra Civil fou el bressol, el primer precedent, encara que modest, dels bombardejos de terror que, multiplicats per cent, han delmat la població civil en els conflictes posteriors.
La principal base des d'on l'aviació italiana atacava la zona republicana mediterrània era Mallorca. Els raids més sagnants es varen realitzar sobre Barcelona, València i Tarragona. Però també foren atacades moltes d'altres ciutats, com Badalona, Granollers, Figueres, Castelló, Reus, Alacant o Roses. En el cas de la ciutat comtal, on aquesta qüestió ha estat estudiada per l'historiador Joan Villarroya, foren especialment devastadors els atacs del 29 de maig de 1937, amb 64 morts i 88 ferits; el del primer d'octubre d'aquell mateix any, amb 55 morts i 310 ferits, i, sobretot, el conjunt incessant de bombardejos dels dies 16, 17 i 18 de març del 1938, que va causar 942 morts i 1.800 ferits i provocà l'èxode de bona part de la població barcelonina. En total, perderen la vida a Barcelona a causa dels bombardejos dels franquistes i els seus aliats unes 2.500 persones.
Per cert, sembla que la coordinació entre Burgos i Roma no era perfecta. Les incursions sobre Barcelona del març del 1938, foren una ordre directa del dictador Benito Mussolini, que probablement volia atemorir França o impressionar el seu aliat, Adolf Hitler. En aquella època l'intervencionisme italià a Espanya era tan descarat, que l'u de gener del 1938, directament des d'Itàlia, amb tripulants italians i insígnies italianes, un bombarder va atacar Barcelona i va tornar a la seva base de Gidonia.
Sens dubte, la intervenció italiana fou un lamentable exemple del menyspreu més absolut al dret internacional i de l'ús de l'aviació de guerra al servei del terrorisme d'estat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.