Intolerància i altres vicis de la conducta

I jo ho entenc, paraula. Per edat estic en disposició d'entendre-ho quasi tot. Som del temps que sols es tatuaven les bagasses de devers la Porta de Sant Antoni, els legionaris molt reenganxats i qualcun que havia servit a marina. Som de quan una llepada de bou era una desgràcia i combatuda amb suc de llimona i altres fixadors dels cabells, imagina't si en fa d'anys que vaig néixer... I tot plegat em dóna un avantatge, com si diguéssim. A mi no m'enganen. Sé al que van i qui lis paga la xocolata i el croissant cada matí, abans d'anar per feines ben dirigides. A ells, i al nounat «Partido Balear», i a algun articulista mamerris, i no em faceu dir noms.

Dies després, a un bar d'aquí a prop, fullejant El Mundo més que res perquè no n'hi havia d'altre disponible (normalment me'n guard d'aquesta premsa, més que res per estar a cobro del seu perenne empixonament), llegesc: «Cara a Cara/ Hablan los 'azotes' del catalanismo -Jorge Campos i Montse Amat-, Presidente y vicepresidenta del Círculo Balear». I ben bé, parlen del que els dóna la real gana, fan ús de la seva llibertat com jo mateix de la meva aquí i ara. Expliquen que el més gran delicte del .cat, és sens dubte que «tiene una intención claramente territorial». I segueixen: «El problema del .cat es que es un dominio que desde sus orígenes está ideado por el ámbito nacionalista catalán para conseguir la creación de los Països Catalans en internet. Por eso su pretensión es territorial y política. Es un paso más en la batalla de los nacionalistas en todos los campos para conseguir su objetivo: separarse de todo aquello que implique Espanya». Mira tu si ho són reguitzers.

I arribat just aquí, jo ja he pensat: què cony els importa a aquests cossets si hi ha gent que sigui nacionalista catalana o no ho sigui, que via internet es vulgui sentir íntimament lliure d'Espanya, de la seva sogra o de la puta del carall? Jo els exhort a plantejar-s'ho com que avui en dia ja no és obligatori pensar d'una manera determinada, com altre temps, quan dur els cabells llargs era clarament subversiu per exemple. Ni oposar-se per sistema a noves o diferents concepcions del món i la bolla, que després resulta que es posen de moda i hi ha galtades per llogar-hi cadiretes i veure passar la processó. Ara mateix recordava l'Àlvarez Cascos i la resta d'ultradreta espanyola oposant-se aferrissadament al divorci, al seu temps i moment, per després, quan ja anava per a la tercera tumbaga, que li deien «l'Audi», perquè la quarta estava voltant cantó. Amb una paraula, que llavonses no era obligatori divorciar-se, ni avortar, ni després casar-se els homosexuals si no ho volien fer..., ni ara apuntar-se al .cat. Queda clar?

Segueixen: «La recogida de firmas sirve como aglutinador del descontento mayoritario ante las imposiciones del catalán». «La gente está harta que intenten usurpar la identidad de Baleares». Vaja, si no fos per ells, els balears ja seríem a porgar fums, sembla. Així mateix, cap al final de l'entrevista, la Montse travela amb la veritat de ver i vertadera i manifesta: «En la intimidad con mi pareja hablo castellano. I en la intimidad de mi familia hablo catalán puro y duro porque mi padre es catalán, aunque hablo en mallorquín cuando me hablan en mallorquín y castellano cuando me hablan en castellano. Siempre inicio las conversaciones en castellano». Visca «lo balear» i la coherència ben treballada, què punyeta!