L'adéu de De Santos

Les tensions produïdes dijous passat al ple de Cort, amb un indissimulat enfrontament entre la batlessa de Palma, Catalina Cirer, i el seu tinent de batle d'Urbanisme, Javier Rodrigo de Santos, i el posterior anunci d'aquest que deixarà la política l'any que ve, demostren que la situació interna del PP no és cap bassa d'oli. És comprensible que aquestes tensions es facin visibles a Palma, ciutat que té més del quaranta per cent dels habitants de tot l'Arxipèlag i que aviat gaudirà d'una llei de capitalitat que li dóna competències plenes en urbanisme, ja fora de l'actual tutela del Consell de Mallorca. Cort és, i ho serà molt més en l'immediat futur, un centre de decisió importantíssim. No és d'estranyar, doncs, que hi hagi moviments per crear problemes a Catalina Cirer. Probablement sigui la clàssica lluita del poder pel poder que es produeix quan s'acosten les eleccions. Però precisament perquè al final és el poble qui té la paraula, sortides de botador com les que va tenir dijous passat Rodrigo de Santos no són de rebut en una societat democràtica. Un tinent de batle té el deure polític i moral de ser lleial a la seva batlessa, sobretot en públic i molt més durant un ple. I els grups del PP que pugnen per moure la cadira a la primera vara haurien de recordar que Catalina Cirer obtingué el 2003 la majoria absoluta, i que està on està perquè així ho han volgut els ciutadans. Per molta gola que faci controlar el futur urbanístic de Ciutat, aquí comanden la sobirania popular i els seus legítims representants.