Hi va haver un primer avís, que no sé si va ser subratllat adequadament per la ciutadania: poc temps després d'instal·lar-se a La Moncloa, Aznar, assessorat aleshores per Miguel Àngel Rodríguez, va citar Bertold Brecht en un acte públic. Després vengueren les reivindicacions retòriques d'alguns personatges i episodis republicans i la rehabilitació de la Residencia de Estudiantes. S'anava esbossant una estratègia d'apropiació, per part de la dreta, del llenguatge i de símbols creats per l'esquerra per identificar i interpretar la realitat. Com més s'ha endurit aquesta dreta, més i més s'ha servit d'una adulteració dels llenguatges, en una operació que alguns han batejat com la reinterpretació de la Història. Així, els responsables de l'Holocaust han estat assimilats a grups o moviments òbviament mancats d'envergadura per fer res comparable a la barbàrie hitleriana. Banalitzar, mitjançant aquestes analogies miserables, el cabal de dolor humà i la infàmia històrica de l'Holocaust, s'acosta perillosament a la devaluació de la consideració dels crims contra la humanitat. Tot això ha passat per aquest redol, però de vegades sembla com si l'estratègia hagués estat dissenyada per una comissió mixta de la dreta espanyola i l'ala més tenebrosa del republicanisme nord-americà, perquè el mètode resultant també l'aplica l'Administració Bush, notòriament el propi George Bush -recentment, invocant Hongria. Justificar -com es va pretendre- la guerra contra l'Iraq decretant-ne la similitud amb la participació nord-americana en la segona Guerra mundial constitueix un excés insuportable. Aquí, la dreta que nega tants de fets (que el PP negociàs amb ETA, que la pista d'ETA és negligible en els atemptats de l'11-M, que hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq, etc., etc.) bombardeja el govern socialista atribuint-li la tàctica göbbeliana de convertir en veritat una mentida mitjançant la seva reiteració. Si volen cercar exemples d'aplicació d'aquestes tàctiques, bé podrien trobar-los aquí i en un passat més recent: Fraga Iribarne mentint reiteradament sobre l'actuació de la Guàrdia Civil a Astúries arran de les vagues mineres del 1963. Símils immediats amb el terrorisme d'ETA en trobaria també en la història espanyola recent. Curiosament, el cop d'Estat de l'exèrcit franquista, que conté tanta capacitat simbòlica i un embalum de realitat inabastable, no és utilitzat per aquesta dreta per il·lustrar cap fet o situació mereixedora de la seva crítica. De la mateixa manera, per explicar determinades actuacions del seu govern, Bush hauria pogut fer comparacions, per exemple, amb l'extermini dels pobladors primitius del territori nord-americà i amb l'apropiació de les seves terres. De manera que no sé si és molt correcte parlar de reinterpretació de la Història, terme que al·ludiria a una qüestió metodològica. Més bé parlaríem del saqueig de la Història i de la seva adulteració: saben que, mitjançant aquest procés, es poden crear verins letals i s'aixequen murs per impedir l'accés de les consciències a la reflexió històrica.