Hi ha fets puntuals que de vegades ens ajuden a aclarir, o almanco a sacsejar, les nostres particulars escales de valors i, sovint, ens reafirmen conviccions malauradament mig endormiscades. Els qualificatius i la col·lecció d'improperis que han hagut de carregar-se a l'espatla l'equip directiu i, de passada, el claustre de professors de l'escola pública Son Caliu són dels que fan afició. Perquè la qüestió és: què fas quan un mentider t'acusa de mentider? Què fas quan un fanàtic t'acusa de fanatisme? Què fas quan un ase t'acusa d'orellut? Què fas quan un feixista t'acusa de feixista? No ho dubteu: posar-se a riure i pregar per la salvació de les poques neurones sense engominar que els poden quedar. El complex agressiu d'inferioritat i la necessitat lasciva d'afirmació han fet sempre molt de mal. Freud diria que és perquè se la troben curteta i volen fer veure que la tenen molt llarga, tan llarga com la barra que passegen. Aquesta absurda actitud que hem hagut de suportar i que heu duit amb l'elegància i l'estoïcisme propis de la bona gent i dels bons professionals, no és un cas aïllat en la nostra cada cop més atabacada illa. Això sí, estau en zona d'alt risc; un Txernòbil desfermat i gairebé sempre groller. La gran sort que podem tenir la resta de fanàtics feixistes catalanistes és que, dirigint aquesta escola de Calvià, hi ha gent que encara ens ajuda a creure en els valors de la convivència, del respecte envers la terra que t'acull, de la constància en la feina ben feta malgrat els entrebancs. L'altra cara de la moneda ja l'ha vista i llegida tothom. Gràcies per no ser com la rereguarda de les hosts que don Pelayo voldria que fóssiu. Gràcies pel vostre gra d'arena que, amb la magnificació artificial, forçada i previsible del renec histèric de la premsa mundana, segur que s'ha convertit en motiu de solidaritat per part de molts de pares i mares dels alumnes de Son Caliu. No és improbable que el renouer i els brams d'uns pocs apagui la senzilla expressió del gairebé discret i solitari sentit comú. Però pensau que encara queda molta de gent de seny.
Ah! I parlant de solitari: què deu estar fent el conseller quan d'una forma pública tan injusta s'ataca els «seus» treballadors? Encara deu estar ocupat enganxant les fotos del seu viatget a Finlàndia, o a Groenlàndia, o a Disneylàndia. I tot perquè volia conèixer de primera mà els millors sistemes d'ensenyament de llengües del món per poder així NO aplicar-ne cap o aplicar-los tots a l'inrevés, no fos cosa que la bona gent de Son Cailu i els fatxes catalanistes fanàtics moniatos amb orelles tenguessin raó i tornàs el feixisme, o el comunisme, o el lerrouxisme, aquest falangisme tan «nostre i tan casolà», o les sabatetes de xarol, o el «xaval de la peca», o el canibalisme amb la porada que ens fa. Vatua el món, quin canguelis!
Antoni Guasp i Balaguer. Palma.
