En principi, no és mala idea exigir que tornin al seu lloc d'origen, a Mallorca en el nostre cas, tots els objectes, obres d'art i documents que poden donar testimoni i consistència a la configuració d'una personalitat pròpia i que, pels motius més variats, les contingències i peripècies històriques han fet que anassin a parar a contrades molt diferents. Ara mateix, Egipte reclama la devolució del bust de Nefertiti, peça realment extraordinària de l'art de l'època dels faraons que es conserva a Berlín. Ja fa temps que des de Mallorca es demana que Madrid ens torni els bous de Costitx. I darrerament, a rel de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, el Govern de la nostra Comunitat Autònoma ha descobert que hi ha una sèrie de documents relatius a la nostra història que es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ha descobert, dic, perquè fins ara no havia mogut un dit per recuperar-los, ni tan sols per fer complir la Disposició Addicional Primera de l'actual Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que preveu la creació del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó en el qual, diu l'esmentada disposició, tendrà «participació preeminent la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en igualtat amb la resta de Comunitats Autònomes afectades». Deixem de banda la contradicció de preveure una «participació preeminent», que vol dir «superior en rang, en excel·lència», i que per tant no pot esser «en igualtat» amb les altres Comunitats, i anem al fons de la qüestió: Durant gairebé un quart de segle, el Govern «balear» ha deixat que la Generalitat de Catalunya gestionàs l'Arxiu de la Corona d'Aragó sense protestar ni exigir la seva participació. Com així li revé justament ara fer aquesta exigència? Tant de bo fos perquè, a la fi, se n'hagués adonat que la seva obligació és defensar el nostre patrimoni cultural, i per tant els nostres monuments i obres d'art, els nostres documents històrics, la nostra llengua! Però malauradament no és això, sinó simple demagògia. El Conseller Fiol considera «molt greu i extremadament preocupant» que, segons l'Estatut de Catalunya, la gestió de l'Arxiu hagi de seguir encomanada a la Generalitat, com ha estat fins ara sense que el Govern «balear» digués ni piu. Troba que això seria una «apropiació indeguda d'aquest llegat històric» i que suposa «desmembrar» l'Arxiu. Fins ara no els havia preocupat gens ni mica, i per altra banda ningú no ha parlat de desmembrar l'Arxiu, sinó de deixar la seva gestió en les mateixes mans que ha estat fins ara. Què vol, idò, el Conseller Fiol? Senzillament, atiar demagògicament el visceralisme anticatalà perquè creu que això els pot donar rèdits electorals. I tanta sort que no arriba a la bajanada monumental dels ignorants que suggereixen que l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hauria d'establir a Saragossa com a capital de l'antic Regne d'Aragó i Catalunya! No saben que, si de cas (en aquell temps, la capital del regne d'Aragó era Jaca), ho va esser entre 1118, data de la seva conquesta pel rei Alfons el Bataller, i 1137, quan el regne va quedar incorporat a la dinastia catalana pel compromís matrimonial de la filla de Ramir II, Peronella, amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, moment en què el seu sogre li va traspassar els drets reials per retirar-se a la vida monàstica. Però, què els importa això als demagogs i ignorants de sempre?