cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 19°
19°

La reina Zenòbia es banyava

Poderosa i bella, Zenòbia, la reina de Palmira, es banyava a la font d'Efca. La llunyana Petra havia perdut bona part del seu interès estratègic: quasi jo ni hi havia caravanes carregades de mercaderies valuoses, així que s'havien acabat els impostos per la protecció i el dret de pas. Amb les noves rutes comercials que anaven cap a la Mediterrània, Palmira era el lloc clau que controlava la zona i feia caixa. Ara les pedres cremen, però llavors només bullien amb tota la vida que agombolaven. Potser el visitant en farà una recreació inexacta: és el risc que s'ha d'acceptar quan es vol donar vida a allò que només és arqueologia. Mirant el que encara queda a la ciutat situada enmig del desert de l'actual Síria, no és massa difícil recrear-hi l'escena de quan la reina se n'anava a prendre les aigües termals d'Efca.

Fa poc més d'una dècada que la font d'Efca rajava constantment. L'aigua sulfurosa sortia des del fons d'una profunda i fosca cova. Allà era el començament de tot. Tèbia, pudent i terrosa, passava a l'exterior on s'aturava a una bassa amb esglaons i algun fragment de columna. Des del seu naixement fins aquí era el lloc destinat al bany i a l'esbarjo, perquè ben aviat l'aigua es ficava dins un túnel que acabava prop de les palmeres de l'oasi. Allà les dones hi rentaven llana negra, i la deixaven córrer cap als jardins de palmeres i oliveres.

Veritat o llegenda, Zenòbia ha deixat un punt especial a la font. Fins fa un poc més d'una dècada era lloc de trobada. Allà es banyaven dins l'aigua tèrbola, s'omplien el cos amb un fang que deixava una forta olor a sofre a les pells fines i tibants. I etcètera. Cal imaginar que Zenòbia aprofitaria els perfums que venien d'orient, perquè tampoc era qüestió que es pogués dir que la reina deixava anar una sentor sulfurosa. Des de fa molts d'anys ja no hi ha ni una gota d'aigua, i estan obertes les portes per on s'entrava al lloc on deixar la roba. Tot abandonat. La part visible, on entre les roques hi creixia una figuera, conserva els esglaons i trossos de columna. I ni una gota d'aigua, Zenòbia.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.