La sentència de l'Audiència Provincial en la qual va intervenir com a ponent el magistrat Carlos Gómez Martínez resulta molt aclaridora. La intromissió en el dret de l'honor dels personatges de rellevància pública no té un altre límit que l'esfera de la vida privada i familiar.
En principi podria semblar una gran notícia per a la llibertat d'expressió, però mereix una anàlisi més detallada. Els magistrats són també personatges públics que realitzen una tasca molt delicada i d'enorme transcendència social. La confiança dels ciutadans en el sistema que ells representen resulta fonamental. És legítim demanar-se si davant d'expressions com les que ha estat objecte el president-editor de Diari de Balears mostrarien la mateixa comprensió o si, en canvi, les considerarien com un greu entrebanc per a l'exercici assossegat de la seva missió. És legítim demanar-se si, aleshores, no requeririen més cura, més precisió i, sobretot, la necessitat de provar els fets que s'insinuen. Diari de Balears, amb tot el respecte per aquesta sentència, considera que hauria de ser així en tots els casos, perquè l'opinió contrària duita fins als extrems pot arribar a convertir en irrespirable l'ambient mediàtic i en difícil la convivència social. Fins a tal punt això és així, que qualsevol persona de rellevància social pot sentir-se indefensa davant d'aquesta manera que té la Sala tercera d'entendre la llibertat d'expressió. Amb la llei a favor o amb la llei en contra, aquí es pensa que els límits existeixen i estan clarament determinats en qualsevol codi deontològic periodístic.
És més, sabem que els que avui celebraran la sentència corren a presentar querelles i demandes quan són ells la víctimes de l'esport que practiquen tan alegrement.
(Editorial publicat conjuntament per Última Hora i Diari de Balears, del quals Pere A. Sera n'és president-editor).
