La visita del primer ministre xinès Wen Jiabao a països occidentals no aixeca mai més rumors dels que es podrien esperar. Ningú no es demana què fa visitant-nos: de tant en tant ve a la recerca de relacions comercials, acords internacionals que els puguin ser beneficiosos, i cerca inversors. Res d'extraordinari, i si ens afecta gens, és en benefici nostre. Però quan visita altres bandes ja no ho veim amb els mateixos ulls: els seus motius són ben distints i aviat es converteix en un competidor. Jiabao ha estat a l'Àfrica, a Angola, i els governs occidentals tenen molt d'interès a saber què hi fa. Angola és un païs amb una economia molt dèbil, però amb idees i recursos que podrien canviar la seva situació en, pel que solen durar aquests projectes, pocs anys. El pressupost dels seu Govern s'ha doblat durant els darrers dotze mesos. Només quatre anys després del final de la guerra civil que l'havia deixada en ruïnes, Angola comença a atreure ajuda estrangera per explotar els minerals i el petroli, i el país es comença a transformar. Angola atreu visitants que hi cerquen matèries primeres per a les seves fàbriques, i d'entre aquests els xinesos en són els primers. Segons el Banc Mundial, el darrer acord entre Beijing i el Govern de Luanda ofereix als xinesos un major accés als recursos naturals del país, que en qüestió d'anys podria produir més petroli que Nigèria, i en compensació dóna als angolesos devers nou mil milions de dòlars per invertir en infraestructures com carreteres i ponts, i en serveis com escoles i hospitals. I farà falta canviar-hi moltes coses. A la capital hi viuen devers quatre milions de persones, però la majoria no té ni el que nosaltres consideraríem una casa. La manera de fer feina dels xinesos és molt distinta de la que pregona Occident. La Xina no imposa condicions als governants dels estats amb qui comercia. No els exigeix més democràcia ni demana tampoc que es limiti la corrupció. Compra el que vol dels països que ho tenen sense jutjar la política d'enlloc. Els xinesos, aquests darrers tres anys, així com han començat a cercar noves fonts minerals i d'energia, han descobert a l'Àfrica el seu El Dorado.