Comença avui l'estiu, en el calendari. Temporada de sopars polítics per conspirar, la majoria dels quals no coneixerem. Tanmateix és en aquestes cites on se decideixen algunes de les grans qüestions polítiques. Què donarà de si l'actual temporada de conspiracions estiuenques? No se pot saber per òbvies raons, però sí se pot imaginar sobre què se conspirarà.
En el PP és probable que tot volti sobre el cop de Palma. Sobre com anar teixint el que podria ser necessari fer. En el cas que, per exemple, tengués majoria absoluta a Mallorca però la perdés al Parlament i a Palma. Aleshores què si no la batlia de Palma i novament el Consell s'oferiria a UM? O sigui, la liquidació política de Catalina Cirer, convertint Miquel Nadal en batle, mantenint els nacionalistes el Consell i preservant així els conservadors el Govern. D'això soparan els conservador que manen, probablement: de com s'haurien de berenar a Cirer, si hi hagués gana.
En el PSOE també Palma haurà de ser, de fet ja és des de fa temps, el motiu preferit dels sopars de conspiracions. Segur que se'n fan molts. Uns, per presentar la candidata o bé per intentar aplanar-li el camí. D'altres, justament pel contrari: per presentar la necessitat d'evitar la inconvenient candidata. Tots en relació a la gran cita. No, no se pensin que sigui, la cita, la de les urnes de l'any que ve. Ca barret. El que preocupa i ocupa gairebé en exclusiva és l'altra cita. Amb l'ulterior congrés del partit. Això és el cou a tots els grups socialistes tan discretament com aferrissadament en guerra. Les eleccions? Doncs si ara que falten onze mesos per arribar a les urnes ja deixen entendre que a banda de preservar Menorca i intentar assaltar Palma res no tenen a fer, doncs s'entén perquè tot l'interès conspiratiu se centra a Palma i en la candidata que podria ser, que alguns no voldrien que fos, que ja veurem si serà però que en qualsevol cas amb ella o contra ella -i, segur: a pesar d'ella en tots els casos- una part important de les estratègies en vistes al congrés se van perfilant.
A UM els sopars seran molt partforaners. A Porreres, sa Pobla, Manacor i fins i a tot a Alcúdia és probable que se n'hi facin, de sopars. No debades són els pobles on UM haurà de resoldre el futur que li dispensin les eleccions, a banda de Palma a on l'objectiu és tan ambiciós com difícil. En aquest cas, el pobre Miquel Nadal haurà de sopar tres o quatre vegades cada dia per intentar recollir vots suficients per donar la sorpresa. Engreixarà, poden posar-hi messions.
En el PSM, o en el que enteníem com a tal fins fa poc, la temporada s'ha iniciat amb la reunió a taula, a Pollença. Que ha tengut com a reacció preventiva el canvi de nom de la coalició d'esquerra per «nacionalista». N'hi haurà molts de sopars, tant a la part forana com a Palma (a on, per cert, el de la sorpresa anunciada del retorn impossible, l'interessat diu que no se celebrarà). Per la banda renovadora l'ordre del dia serà únic i repetit: fer o no fer candidatura autonòmica al marge del PSM? Ganes no en falten. Doblers, no en faltarien. Ara, fàcil no ho seria. I, sobretot, qui és el guapo que se posa davant per rebre llosques de per tot essent acusat de beneficiar el PP? Complicat. Això sí, els sopars renovadors preocupen, i molt, entre els oficialistes. Que també hauran de sopar per parlar de com evitar la pressió que els creix i alhora intentar concretar d'una vegada la coalició d'esquerra que no volien, no la volen, no saben com evitar-la alhora que saben que la necessiten si bé no encerten a imaginar com assolir-la.
A EU-Verds, els sopars hauran d'intentar donar resposta a perquè volen ara la coalició si el que volien del PSM era la part forana que se li està anant rera dels renovadors. I, a més, hauran d'intentar preparar-se per evitar que la vella guàrdia roja se revolti contra una coalició que ara resulta que s'ha de dir nacionalista. I qui si sap si per ventura l'invent de la coalició, que du camí de fotocopiar l'estructura de partits muntada entre EU i Verds, sigui motiu de debat en sopars dels independents que se senten usats com a pur atrezzo i que ara, de postre feixuc, se troben amb una coalició que acabaria per esvair del tot el seu paper, o alguns papers potser.
En fi, bon profit a tots.
Miquel Payeras, periodista
