Catalunya diu «sí» a l'Estatut

El Principat tindrà nou Estatut. Els partidaris del «sí» s'han imposat de manera aclaparadora enmig d'una notable abstenció, al voltant del cinquanta per cent. Aquestes dues variables demostren quina ha estat la voluntat dels ciutadans. Per un costat, la gent del «sí» ha acudit a les urnes, mentre que entre les files del «no» molts han quedat a ca seva. No pocs nacionalistes, convençuts que la reforma és curta i esquifida, no han volgut donar la seva anuència al nou text, però també s'han negat a votar-hi en contra. Han deixat fer o han dipositat una papereta en blanc. Aquesta ha estat l'opció d'una part important dels electors d'Esquerra Republicana. Només així s'explica que els vots negatius s'hagin situat al voltant del vint per cent, als quals s'han de sumar els sorgits de la mobilització feta pel PP. Als nacionalistes els costa molt dir «no» a l'avanç del seu país, per petit que sigui. Menció a part mereix el que ha fet el partit de Mariano Rajoy aquests darrers mesos. El seu catastrofisme al voltant que es podia produir un «trencament» de l'Estat espanyol i la seva dimonització del nou Estatut català ha duit importants segments dels seus fidels a votar. I han recollit una derrota clamorosa. És molt complex destriar quants «no» han estat d'ERC i quants del PP, però en tot cas o Josep Piqué canvia de discurs o poc té a fer en la política catalana. Seria molt important que el PP acceptàs la seva derrota, deixàs de banda declaracions que parlen de «recurs d'inconstitucionalitat» del nou text i assumís que l'aprofundiment en l'Estat de les Autonomies és la forma més intel·ligent per cohesionar una Espanya de progrés econòmic i de llibertat. També la recollida de firmes que ha fet el PP enmig de consignes apocalíptiqus ha rebut la resposta a les urnes.