Els polítics (millor dit: uns pocs polítics) han enllestit aquesta setmana una tasca titànica: Han aconseguit aprovar un projecte de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Esper que se n'hagin adonat que això ha succeït entre la més absoluta i vergonyosa indiferència del poble illenc, al qual teòricament aquesta reforma hauria d'aportar no sé quants avantatges i millores. Ni tan sols els canvis d'humor i d'actitud del President Matas, que en alguns moments semblava que ballava aquella estúpida «yenca» de fa ja uns quants anys, no han aconseguit interessar mínimament la ciutadania. Actitud lògica, per altra banda, que ha vengut a confirmar el mateix President amenaçant fins el darrer moment de retirar la proposta, cosa que indicava clarament als ciutadans que, si no s'aprovava la reforma, tampoc no passava absolutament res. I què en direm de la seva amenaça de retirar-lo si el Congrés dels Diputats el modificava «substancialment», per acabar dient, un cop aprovat el projecte, que tanmateix el Ministre Solbes se'l passarà pel folre en un dels punts en els quals el President havia fet més insistència, que són aquests famosos 3.000 milions d'euros d'inversió extraestatal en deu anys! No és estrany que davant aquesta total manca de seriositat, els ciutadans passin olímpicament de la reforma i dels polítics que l'han engirgolada. Sobretot perquè hi ha una cosa massa clara: segons la Constitució espanyola, qui aprova els Estatuts d'Autonomia és el Congrés dels Diputats. Per tant una de dues: o el President Matas passa per l'adreçador, és a dir, accepta estoicament que el Congrés dels Diputats pot fer els canvis que vulgui i cregui oportuns, o exigeix la modificació de la Constitució a fi que desaparegui aquesta intervenció del Congrés dels Diputats i quedi establert que qui aprova els Estatuts i les seves reformes, sense més límits que el respecte a la Constitució reformada, són les respectives Comunitats Autònomes. Així es fa en els Estats federals amb cap i peus, però ja anirà el President Matas a dir-li al senyor Rajoy que vol que es modifiqui la Constitució! O el senyor Antich al senyor Zapatero, no ens hem d'enganar, tampoc. Com que les coses estan com estan, el Congrés dels Diputats podrà fer les modificacions que vulgui, però el resultat final ja és evident: el senyor Matas, que havia bravejat tant que no acceptaria un Estatut inferior al de Catalunya, ni tan sols no s'ha atrevit a plantejar bona part de les coses que es preveuen a l'Estatut català. Altres les ha rebutjades radicalment, com l'obligació per a tots els ciutadans de les Balears de conèixer la llengua pròpia d'aquesta terra. La seva incoherència queda de manifest quan diu que no accepta aquesta obligació perquè «una llengua no es pot imposar», però en canvi accepta que la Constitució imposi la llengua castellana. Sempre he dit que aquesta imposició és aberrant, perquè és anticonstitucional en els seus propis termes, com demostra el fet que no hi ha cap altra Constitució democràtica que imposi als ciutadans l'obligació de conèixer una llengua determinada. Però és obvi que, mentre la Constitució digui aquest doi, l'única manera d'intentar contrarestar els seus efectes demolidors sobre la nostra llengua és aplicar-la també al català en el nostre àmbit territorial, com han fet els catalans. Però el senyor Matas no sols no demana res d'això, sinó que no defensa la nostra llengua com podria. Ell sabrà per què.