Aquesta setmana la Unió Europea i els americans estan intentant posar-se d'acord sobre què ens diran al final de la reunió que tendran George Bush, José Manuel Barroso, de la Comissió Europea, i Wolfgang Schussel, el canceller austríac i president semestral de la UE el 21 de juny. Pel que es veu, Brussel·les havia preparat el document de sempre, el que anomenen 'la volta al món', un resum de prioritats que Washington i la capital europea tenen en comú que sol fer menció a tots els continents. Però aquesta vegada Estats Units ha dit que vol fer una altra cosa: Bush vol poder anunciar coses més concretes. Washington vol poder parlar d'accions que s'emprendran i el que en llenguatge diplomàtic d'una imprecisió habitual descriuen com 'recomanacions operacionals.' Traduït, se suposa que Washington exigirà que Europa es posicioni sobre Iran, per exemple. Bush demana que els seus aliats, encara que sigui mitjançant el club dels 25, l'ajudin a pressionar Teheran sobre el seu programa nuclear i la insistència dels iranians que tenen dret a proveir-se de tecnologia nuclear per fer electricitat. És possible que també anunciïn una coordinació més estreta de la política energètica, tant sobre el consum com sobre el subministrament de petroli, està per veure la perspectiva comuna que poden trobar, sobretot perquè Europa té de moment almenys 25 polítiques energètiques independents. I parlaran, si Bush aconsegueix el que vol, del comerç global, dels acords internacionals per obrir mercats i reduir subvencions. Parlaran de la importància de l'Organització Mundial del Comerç, en definitiva, de la importància d'impulsar la globalització més enllà. Els europeus aquesta setmana negocien un document conjunt, amb distints apartats i apèndixs en un intent d'abarcar els punts cocrets que Washington demana, sense adoptar en conjunt el que mai no ha tengut ni el que mai no vol: ser vist com un col·laborador estret de Washington en política exterior.