A fi de no haver d'oferir l'espectacle de demanar una reforma de l'Estatut i que tothom vegi com els seus superiors de Madrid la hi tiren per avall, Matas posa l'excusa de la llengua per dir a Antich que ho deixa anar i no va de res.

Aquesta és la concepció que té Matas dels ciutadans de les Balears: la comunitat lingüística autòctona ha de tenir l'obligació de conèixer la llengua que l'Estat espanyol ha imposat en aquestes terres; i el fals dret de, si vol, fer servir la llengua que ha heretada dels seus pares, dels seus padrins i dels seus repadrins. En canvi, la comunitat lingüística hispana, d'obligació, cap ni una: només ha de tenir el dret de fer servir la seva llengua sempre que vulgui i allà on vulgui. D'aquesta manera, els indígenes sempre hem de tenir el dubte de si a l'altre li donarà la gana entendre'ns o no. Ara digau-me així en què queda, a la pràctica, el nostre suposat «dret» de fer servir la nostra llengua. L'obligació dels indígenes de saber espanyol és, segons Matas, la cosa més natural del món. Ara bé: que els hispanoparlants que lliurement han triat venir a viure aquí tenguin la mateixa obligació de saber la llengua de Mallorca, no pot ser: seria «una imposición».

Imaginem per cinc minuts que la història hagués anat a l'inrevés d'així com ha anat. Que l'Estat espanyol l'hagués creat la Corona d'Aragó assimilant Castella a les seves estructures polítiques. Imaginem que ara, a Castella, li surt l'oportunitat de, en lloc de tenir el català obligatori i el castellà tan sols mig tolerat, posar el castellà igual d'obligatori que el català dins Castella. I que surt un president castellà que diu que no, que s'hi oposa. Que el castellà obligatori dins Castella és una imposició castellanista. Quin nom es mereixeria aquest president?

Jordi Caldentey. Manacor.