És molt trist que el pretext per no aprovar l'Estatut sigui la llengua catalana, però se cenyeix a la perfecció al que ha estat la línia d'actuació d'aquest Govern en relació a l'idioma propi i anuncia allò que vendrà en els mesos que queden per tancar la legislatura. És penós que el plantejament, el nus i el desenllaç d'aquesta història hagin estat determinats per les conveniències polítiques de la jerarquia estatal del PP.

Les autèntiques raons del trencament que es produí ahir s'han de cercar en la pretensió dels conservadors de blindar determinats articles per evitar que el text sigui modificat a les Corts. Matas reclama, ni més ni manco, el mateix que demana Esquerra Republicana de Catalunya, és a dir, quelcom contrari a la Constitució. Ho demana, a més, amb la por que Madrid no ens torni un text més ambiciós que el que ell permetria sortir del Parlament balear.

Hi ha molt poques esperances que el consens es recuperi. Tot i això, hem de fer una crida a la responsabilitat en nom dels ciutadans. Mai no s'havia produït una conjuntura tan favorable per obtenir justes i necessàries millores. Per ventura, s'hauran d'esperar molts d'anys perquè es repeteixi aquest context. Si les previsions es confirmen, com podran els responsables de la ruptura reclamar a Madrid més pressupost per a l'educació i la sanitat? Les Balears hauran estat condemnades a ser una comunitat de segona. I tothom sabrà qui en són els responsables.