Cal administrar la ràbia
Em passa com a tots voltros: estic tan indignat que m'he de mesurar per no desbarrar contra aquells que mai no accepten el veredicte de les urnes si no els és favorable. Torna esindicat del crim disposat a derrocar el govern socialista per qualsevol mitjà que sigui eficaç. Els menys viscerals han esperat pacientment a veure si se la pegava durant emossatge i no se'n sortia amb la seva minoria majoritària, els pactes imposats i la pressió constant de mobilitzacions i emissores episcopals disposades a repetir la més negra de les nostres històries. Se'ls ha acabat la paciència: el govern no cau, més aviat el contrari, s'enforteix amb els avenços socials, els superficials però bons resultats econòmics i la desactivació, pel sistema de la resistència i de la persistència, de totes les catàstrofes que s'anunciaven. Ja no poden deixar passar el temps i arriscar-se que el govern es consolidi: han tocat a sometent i ja esmolen les eines. Per això estic indignat. Per això i perquè veia possible una sortida al tumor de la violència a Euskadi i m'havia il·lusionat amb la idea. Innocent: se m'oblidà que la merda terrorista és un brou de cultiu molt nutrient per aquests bacteris que ens emmalalteixen la convivència.
També a Opinió
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.