A les Illes Balears només el PP té credibilitat suficient per a poder pronunciar aquestes paraules i aconsellar sobre la necessitat d'incrementar la cultura del diàleg polític. Des de 1999, aquest partit és l'únic amb legitimitat per demanar comptes a la ciutadania, sobretot perquè ha demostrat tenir una capacitat altíssima per arribar a acords exemplars. On governen, a més, hi controlen els poders fàctics, els altaveus i els portaveus dels col·lectius satisfets amb la seva gestió. Iniciaren la legislatura consensuant i arribant a acords amb les seves agrupacions locals, sobretot de Sineu, Petra, Manacor i Felanitx, amb la resta de forces polítiques se suposa, per fer una sèrie d'autopistes; més tard consensuaren majories a consells i consistoris diversos tot demostrant que els seus pactes són fiables -res a veure amb aquella «tropa» de pactistes del passat, gens avesats a manejar-se en el poder i escassament ensinistrats per a governar. Continuaren dialogant amb sectors econòmicament solvents i transparents, com ara tot el relacionat amb els cotxes de lloguer, amb el qual pactaren aquell impost voluntari mal anomenat «autotaxa»; seguiren arribant a acords amb els afectats per la construcció de les autovies d'Eivissa i amb els grups ecologistes pitiüsos. Els signes d'entesa i la voluntat de visualitzar acords va ser tan evident que, entre una cosa i l'altra, tot fa pensar que a les Illes Balears tenim l'oracle ideal per pontificar sobre allò que hauria de ser el model d'entesa a nivell d'Estat espanyol. Des del 1983, l'autonomia de les Illes Balears, no ho dubteu, ha estat el referent i l'exemple a seguir a nivell espanyol. Sense Gabriel Cañellas i els seus successors difícilment no es poden entendre les polítiques d'èxit i la capacitat de superar rècords històrics.