Ja feia temps que l'actitud del President Jaume Matas en la negociació parlamentària de la reforma de l'Estatut d'Autonomia només permetia una conclusió: el PP estatal no la vol, i el seu delegat a Balears no exerceix de President de les nostres illes, compromès amb la defensa dels interessos dels seus ciutadans, sinó que està a les ordres de la central del PP a Madrid. Aquesta és l'única explicació possible a la tàctica que està aplicant de forma massa ostensible. Cada vegada que es tanca un tema més o manco controvertit i sembla que tot ja està encarrilat, es treu de la màniga una nova exigència, que no pot tenir més objectiu que fer impossible l'acord. Notem també que el senyor Matas està utilitzant, quan parla del Govern Zapatero, fins i tot el mateix vocabulari tremendista, catastrofista, negativista fins a l'excés, del senyor Rajoy. La veritat és que costa creure que una persona mínimament equànime pugui estar disposada a repetir sense empegueir-se els disbarats que diu el senyor Rajoy. Però bé, aquest és un problema del senyor Matas, i de fet, menor, interessant només com a símptoma del seu seguidisme respecte de les consignes que li arriben de Madrid. El que ens ha d'interessar als illencs, perquè ens afecta de ben aprop, és la seva actitud respecte de la reforma estatutària, que només es pot definir com un intent de xantatge polític als altres partits, perquè mentre per una banda repeteix que vol el consens, sobretot amb els socialistes, però que tampoc no seria bo que l'Estatut s'aprovàs aquí només amb els vots del PP i el PSIB, per una altra va plantejant, quan sembla que s'està a punt d'arribar a un acord, exigències cada vegada més difícils d'assumir. El PSIB ja s'ha engolit més d'una granota que no hauria d'haver acceptat, però ara això haurà servit per posar més clarament de manifest la barra del President, perquè que quan veu que no hi ha manera d'aconseguir que el PSIB surti de botador, sinó que allarga el coll a tot per tal de no esser ell qui posi en perill la reforma de l'Estatut, es posa en pla Ibarretxe i diu que retirarà l'Estatut abans de la votació final si en el Congrés dels Diputats es modifica «substancialment» el text que surti aprovat en el Parlament autònom. Està en el seu dret de fer-ho, perquè així ho preveu la Constitució. Però com que no diu quines modificacions serien «substancials», podrà fer el que vulgui quan el PP de Madrid ho trobi oportú. Amb unes altres paraules: Dóna per fet que el PSOE podria fer a Madrid el que ha fet amb l'Estatut català, modificant-lo, però en definitiva aprovant-lo. També és perfectament possible, encara que no ho sé, que el PSIB assumeixi aquí estoicament tots els mals tràngols que li fa passar el senyor Matas pensant que «allà», a la cada vegada més llunyana Madrid, el Congrés dels Diputats ja ho arreglarà. Però com que el senyor Matas, encara que va dir que exigia tot el que es donàs a Catalunya, està cuinant una reforma molt més rebaixada que la de l'Estatut català, no és probable que la modificació del nostre Estatut que li facin a Madrid sigui més «substancial» que la que es va fer en el cas de Catalunya. I si els catalans han acceptat una rebaixa tan fonamental, quin motiu podrà adduir el senyor Matas per no acceptar les modificacions que es facin en el nostre? Només n'hi pot haver un: Al senyor Matas, seguint ordres del senyor Rajoy, només l'interessa l'Estatut de Balears com a instrument per atacar el Govern socialista de Madrid. Una maniobra que ja no li seria possible si es fes allò que jo crec que hauríem d'exigir amb urgència, que és eliminar de la Constitució la intervenció del Congrés dels Diputats en l'aprovació de les reformes estatutàries. Però això, de moment, no interessa ni al PP ni al PSOE. Una vegada més: llàstima.