Vius i ben vius

Encara no sé molt bé com ha succeït però, d'un temps ençà, em costa destriar els missatges polítics de certs partits. I és que, de cada vegada més, els llançats pels populars em recorden enormement els dels republicans de Catalunya, de fet s'han posat d'acord en el seu No a l'Estatut català. Llegint l'amenaça de Matas de retirar la proposta d'Estatut si Zapatero intenta modificar-ne una coma, m'han vengut al cap les mateixes paraules dites per Carod Rovira davant les inevitables rebaixes madrilenyes. Ara el paper li toca a Matas, un President que es capaç de confeccionar diversos escenaris d'autonomia defensant-los, si és precís alhora i amb la mateixa vehemència, amb tal d'assegurar-se un futur a Gènova 13 i a l'Illa on s'ha comprat un petit palau. Mentrestant, i sense que serveixi de precedent, al debat sobre l'estat de la Nació el President Zapatero es va posar en el torn de rèplica el nom de Balears a la boca quan parlava de finançament. Només per això, pel gust que dóna sentir que existim i que som qualque cosa més que la residència d'estiu de la família dels Borbons, estic disposada a alegrar-me de tanta befa estatutària. Qui sap, tal vegada, entre els interessos d'uns, el desinterès d'altres i els desconeixements de molts arribam a acariciar el bessó d'una autonomia: el finançament.