Encara no sé molt bé com ha succeït però, d'un temps ençà, em costa destriar els missatges polítics de certs partits. I és que, de cada vegada més, els llançats pels populars em recorden enormement els dels republicans de Catalunya, de fet s'han posat d'acord en el seu No a l'Estatut català. Llegint l'amenaça de Matas de retirar la proposta d'Estatut si Zapatero intenta modificar-ne una coma, m'han vengut al cap les mateixes paraules dites per Carod Rovira davant les inevitables rebaixes madrilenyes. Ara el paper li toca a Matas, un President que es capaç de confeccionar diversos escenaris d'autonomia defensant-los, si és precís alhora i amb la mateixa vehemència, amb tal d'assegurar-se un futur a Gènova 13 i a l'Illa on s'ha comprat un petit palau. Mentrestant, i sense que serveixi de precedent, al debat sobre l'estat de la Nació el President Zapatero es va posar en el torn de rèplica el nom de Balears a la boca quan parlava de finançament. Només per això, pel gust que dóna sentir que existim i que som qualque cosa més que la residència d'estiu de la família dels Borbons, estic disposada a alegrar-me de tanta befa estatutària. Qui sap, tal vegada, entre els interessos d'uns, el desinterès d'altres i els desconeixements de molts arribam a acariciar el bessó d'una autonomia: el finançament.
Però qui pot parlar de l'Estatut, del finançament, de l'escissió del PSM, del fracàs de Rajoy en el debat, de la radicalització de la dreta, de les converses de Zapatero amb Batasuna... si ha mort la más grande. La vida d'una artista s'ha acabat i des de dijous estem assistint a l'espectacle mediàtic. Programes especials, connexions en directe comentant les cares de dolor, les absències i presències. Fins aquí allò quotidià de la televisió actual, però el que fa més por no és el que hem vist, sinó el que vendrà. Membres de la parentela desfilant pels platós, programes especials de suposada investigació, herències i secrets. I és que ara ja no es respecten els morts. Per això, jo em quedo amb els vius, com Matas, que és capaç de dissenyar cada dia un Estatut diferent, això sí que és flexibilitat.
