Antich i Matas han reiniciat els contactes per arribar a un consens sobre la reforma de l'Estatut. Ho fan en una conjuntura ja pràcticament extrema, quan bona part de la ciutadania comença a perdre la fe que sigui possible assolir aquest pacte que, sens dubte, tendria connotacions històriques. La sensació més generalitzada és que no hi ha un interès polític clar per cap de les dues bandes per assolir la reforma ja que la desconfiança mútua prima per sobre l'autèntica convicció d'aprofundir en l'autogovern. Hi ha una clara intenció de culpar-se els uns als altres en cas que la reforma no arribi a bon port. Matas ho té difícil perquè la direcció estatal del PP no accepta una reforma que es pugui equiparar en molts d'aspectes a la catalana. Per la seva banda, Antich veu l'oportunitat de ridiculitzar els conservadors, ja que es podria produir la paradoxa que al Parlament Balear s'aprovàs una reforma molt més esquifida que la que després oferiria Zapatero al Congrés dels Diputats. Si aquesta circumstància es produís, el Govern balear no tindria un altre remei que retirar el text per massa atrevit i perquè desagradaria molt a Rajoy.

Per evitar aquests daltabaixos és important que Antich i Matas s'entenguin aviat i presentin a Madrid un text consensuat i vàlid, sense vencedors ni vençuts, sense culpables ni innocents. Després seran les urnes les que jutjaran. I els beneficaris seran els capaços de posar la bona fe per sobre de jugades partidistes. Matas ha de convèncer Rajoy que Balears és una autonomia de primera. Antich ja ha convençut Zapatero en aquest sentit. Ara això s'ha de traduir en un bon Estatut.