La crítica de la pintura en especial -com la crítica de les arts plàstiques en general- està molt més oberta o girada de cara al futur. Sobretot a hores d'ara, en què sembla que el valor principal, per no dir el valor únic, sigui la novetat o l'originalitat, l'originalitat per l'originalitat. Però és evident que aquest no és el cas per a la crítica literària: aquesta està molt més enfocada de cara cap al passat, encara que sigui el passat recent. Dic això perquè m'interessa subratllar que l'abundància de novetats editorials -sens dubte un caràcter destacat del moment actual- no afavoreix exactament el treball dels crítics. Com tampoc, per descomptat, afavoreix gaire el treball dels llibreters, els quals es pot dir que es veuen més aviat desbordats; una de les tasques principals que tenen essent la devolució de bona part dels llibres que reben constantment.

En aquest estat de coses sembla evident que molts de llibres nous corren el perill de no ser rebuts com mereixerien. És clar que també es pot opinar que, en virtut de certes ajudes que dóna l'administració autonòmica, tal vegada es publiquen molts de llibres que, en circumstàncies més normals, no es publicarien. En tot cas, de cara al lector -i aquí és on volia arribar- no sembla que tant de forçat trull i rebombori de novetats faciliti gaire la pràctica de la relectura, que també és ben necessària, tant per al lector general com per al mateix crític, en especial el crític acadèmic.

És en aquest context de la necessitat de rellegir, de llegir de nou, que la publicació dels volums de la Biblioteca d'Escriptors Mallorquins -els quals són distribuïts de franc amb l'edició dominical d'aquest periòdic- fa un servei també de cara a la possibilitat de practicar-la, la relectura, tan sanitosa i convenient, culturalment parlant. Tal pot esser el cas, per exemple, amb La lluna i el Cala Llamp, de Baltasar Porcel, publicat originalment fa més de quaranta anys -com passa el temps!- i que, injustificadament, no havia estat reeditat fins ara com a volum independent.

Certament, La lluna i el Cala Llamp és un llibre que mereix tot un respecte, tant per la linealitat o cohesió del seu fil discursiu -que no es veu gens perjudicada per les freqüents evocacions d'experiències del passat per part dels protagonistes, com per l'eficàcia i frescor de l'escriptura. Gosaré dir que, de fet, la característica i el valor principals del llibre, per a un servidor, són la netedat o nitidesa tant del que es narra com de la forma com es narra.

No cal dir que La lluna i el Cala Llamp pertany al cicle inicial de la novel·lística de Baltasar Porcel, centrat en Andratx, la vila en l'escut de la qual hi figura un Sol que pot esser vist com un Sol negre. Els protagonistes de la novel·la són bàsicament mariners andritxols que es guanyen la vida -malament- enrolats en embarcacions que practiquen la navegació de cabotatge entre les illes i, majorment, entre Mallorca i la península. Es pot ben dir que és la novel·la del cabotatge com, després, Els argonautes (1968), serà la novel·la porceliana del contraban. I encara que l'acció transcorre en un breu període de cinc o sis dies, l'autor dóna una especial rellevància als records de l'illa de Cuba dels protagonistes, on la majoria d'ells han passat una etapa de la seva vida com a emigrants, dedicant-se a la pesca de l'esponja, el contraban, etc., tal com varen fer tants d'andritxols a principis de segle. Dins aquest context, té un relleu particular la rememoració o remembrança d'una sèrie de cançons cubanes. De fet, una d'elles, La culebra, és fins i tot ballada -amb molta bullanga i gran èxit- pel sen Gaspar, un dels més veterans de l'emigració a Cuba, i una jovençana en plenitud de forma, en el refresc per celebrar la benedicció i varada d'una nova barca de bou, en aigües del port d'Andratx.

Un altre encert de la novel·la és, per descomptat, l'eficàcia amb què es descriu tot el que fa referència a la mar, a la navegació, el port de Palma i el port d'Andratx, tot dit o contat amb una prosa clara i directa, sense barroquismes de cap mena, en la qual abunden moltes paraules i expressions ben nostres: esplet, collonera, cap dret a, no sé què pestes, de granat, no deien pruna, deixant-lo amb un pam de boca, empardalat, de rodolons, fora corda, etc., etc. Sí, cal aprofitar l'oportunitat per a rellegir -o llegir, els jovençans- La lluna i el Cala Llamp.