El vell portaavions francès Clemen-
ceau va arribar a port al nord de Franca fa devers dues setmanes. Es un vaixell de guerra vell que la marina francesa vol fer desapareixer i no pot. El Clemenceau va ser enviat a l'Índia per ser desmantellat. Però els problemes de contaminació que podria causar són tan greus que els indis no en volgueren saber res i els francesos, que ja pensaven que se'n podien oblidar, hagueren de tornar-lo a dur a casa. Des que començà la farsa d'aquest portaavions, Europa ha començat a prendre nota de la seva situació. Els països europeus que tenen una marina, tenen una mitjana de trenta vaixells caducats dels quals s'han de desfer. França en té vuitanta, amarrats a distints ports. Aquest dimecres passat, es reuniren a París representants d'onze estats europeus que tenen les majors flotes mortes, en el primer indici que Europa s'ha adonat que ja no pot confiar en el tercer món per fer-se càrrec d'aquesta bassura. Han començat, com calia, pel més senzill: han decidit informar-se sobre els serveis i els recursos que tenim a Europa per desmantellar vaixells. Centralitzaran tota la informació sobre el que existeix per, llavors, poder decidir què caldrà fer per poder oferir el servei necessari. Això ho diu tot. Els europeus no tenim ni un trist paper que resumeixi la nostra capacitat per reciclar vaixells ni la mancança de serveis de reciclatge marins. Almenys ara tendrem això. Clar, enfonsar els barcos de guerra no està permès, almenys prop de les nostres aigües, ni a la Mediterrània ni a l'Atlàntic. Aquí les normes mediambientals són estrictes. Els nostres escrúpols d'ecologista, no obstant això, mai no s'han estès a les costes dels països pobres. Però això canvia, i ja n'era ben hora. Els almiralls i altres persones uniformades que es veren a París ho tenen clar: no volen una altra humiliació com la deClemenceau.