Renúncies per a un futur electoral

Però els riscs que assumeix els PSM són grans. El congrés ha demostrat que continua dividit, i ningú no pot assegurar a hores d'ara la unió entorn del nou projecte. Tot dependrà en bona part de l'habilitat del nou secretari general en les negociacions dins i fora del partit. Menystenir l'opció derrotada des de la direcció seria un error, perquè hi ha gent de gran vàlua. Però qualsevol cosa es pot esperar quan els candidats elegits han dimitit en sentir-se desautoritzats pel congrés.

Passant per alt la dificultat dels pactes amb les altres forces progressistes i les negociacions per al repartiment de les llistes, el secretari general haurà de congriar el vot nacionalista d'esquerres amb un altre d'extracció majoritàriament peninsular, el d'Esquerra Unida. Farà falta molta imaginació per unificar les diferents sensibilitats que hi ha en el bloc.

Tampoc no serà gens fàcil per a la direcció i els militants del PSM compartir la veu pròpia en les institucions ni la influència inqüestionable que el partit ha guanyat en la societat mallorquina des del 1976. Si res ha caracteritzat el PSM en aquests 30 anys és que ha estat un referent més que polític, fins i tot social. És una herència treballada que s'hauria de preservar.

Fa tres anys el PSM aprengué a perdre el poder. Va ser una experiència traumàtica, perquè també va perdre polítics tan rellevants com Pere Sampol, Damià Pons i Mateu Morro. Ara, a més, li ha arribat l'hora d'aprendre a renunciar. Les dificultats es presumeixen extraordinàries, però és en aquestes quan es demostra la consistència dels projectes.