Record que els espanyols, quan es va produir la revolució dels clavells a Portugal, teníem la frustrant sensació d'esser els darrers d'Europa que ens alliberaríem de la dictadura i podríem establir un sistema democràtic. Supòs que en el Principat són molts ara els que tenen una sensació semblant davant el procés d'independització de Montenegro, per simple aplicació del dret d'autodeterminació de tots els pobles. Durant un breu temps es va dir que aquest dret es referia només al procés d'independització dels pobles colonitzats, i que dins l'Europa moderna, democràtica i comunitària no estaria ben vist. Però entretant ja són tants els exemples en sentit contrari que aquest «argument» no té gens de força. Enguany fa 101 anys (el centenari va passar aquí desapercebut) que Noruega es va separar de Suècia a través d'una simple decisió del seu Parlament, corroborada després per un referèndum. Fa només dotze anys es varen separar pacíficament Txèquia i Eslovàquia, membres ara ambdós de la Unió Europea. I aquesta setmana ha estat Montenegro qui, per referèndum popular, s'ha separat de Sèrbia per constituir-se en Estat independent, que iniciarà tot d'una la seva integració a la UE. Si hi afegim que Malta es va separar de Gran Bretanya, també per via pacífica, l'any 1964 i avui, amb només 350.000 habitants i una extensió com la meitat de Menorca, és membre de ple dret de la UE i la seva llengua hi és tan oficial com l'anglès, l'alemany, el francès o el castellà, no es pot dubtar que aquesta Europa per la qual sospiràvem no fa tants anys fa parts i quarts d'una manera gairebé insuportable. Ja està bé que exigesqui un resultat mínim del 55 per cent a favor de la independència per a reconèixer el nou Estat. Al cap i a la fi, una societat dividida al 50 per cent entre els que volen esser independents i els que no, seria un focus permanent de problemes que faria molt complicada la seva integració a la UE, per bé que la divisió al 55'5 enfront d'un 44'5 no me sembla massa més consistent. En tot cas, el que torna a posar clarament de manifest el cas de Montenegro és que, a Europa, si no tens un Estat no ets ningú. No fa gaire, el Parlament europeu ha rebutjat acceptar que els ciutadans de parla catalana es puguin dirigir a les institucions europees en la seva llengua pròpia, parlada per més de deu milions de persones. Que el President del Parlament, el català Josep Borrell, hi votàs a favor, i un Vicepresident també català, Aleix Vidal-Quadras, hi votàs en contra, fa el disbarat encara més grotesc, però no impedeix que molts de catalans del Principat pensin a hores d'ara que si tenguessin un Estat això no hauria passat. Certament té raó l'expresident Pujol quan diu que Catalunya no és Montenegro i que Espanya no es farà bocins com Iugoslàvia. Però no crec que, a dia d'avui, ningú pugui dubtar que, en un referèndum que hagués de legitimar una declaració d'independència del Parlament de Catalunya, el resultat favorable seria molt superior al 55 per cent. Per tant, si no es vol que Espanya es faci bocins, s'ha de crear el clima cívic i polític que permeti que Catalunya es senti còmoda dins l'Estat espanyol, per a la qual cosa s'ha de reformar la Constitució. Però això no serà possible mentre s'hi oposi un PP fanatitzat i delirant, que gaudeix atiant l'anticatalanisme i fent el boicot dels productes catalans. Si segueix així, aconseguirà que Espanya es faci bocins. I tot això li haurem d'agrair.