El gran dramaturg anglès ben segur que hauria pronunciat aquestes paraules, que donen títol a aquest article, si conegués, tot just de manera superficial, el que s'està cuinant en el procés de Son Espases. La consellera Castillo, ensinistrada pel president Matas, està executant fil per randa, tot i que amb serioses dificultats -la gent no es deixa estafar ni enganyar tan fàcilment- l'òpera bufa amb un llibret redactat per molt honorables -i no tant- personatges, que han vist amb el nou hospital una possibilitat oberta d'estirar les capacitats urbanístiques de la ciutat de Palma. I l'avinentesa de guanyar molts dobbers. Les hemeroteques i els diaris de sessions del Parlament delaten les contradiccions i la penosa trajectòria d'una consellera que passarà a la història com la política que retardà la construcció d'un hospital que ja es tenia consensuat, pagades les seves primeres factures als arquitectes, dissenyat per fases amb impactes externs mínims i al mateix solar de Son Dureta. Un nou hospital al mateix lloc de referència, el que tots els mallorquins tenen al cap: una instal·lació amb mig segle d'existència que pot suportar, sense cap dubte ni un, un procés de reedificació. Així s'ha fet en bona part dels hospitals públics d'Espanya -encara molt més antics-, i a cap polític amb sentit comú se li ha ocorregut llançar per la borda tot aquest actiu per traslladar-lo a un altre indret.

Però aquí, a Mallorca, tenim aquestes ànsies desbocades de consumir territori a balquena, encara que la consellera disfressi això amb una buida retòrica de sostenibilitat: «reduirem l'impacte ambiental», ens deia; «acomodarem el nou projecte al nou solar de Son Espases», continuava, talment com si jugués amb les construccions de pinipon. El desconeixemt i la frivolitat fan fredor. Senyora del seu senyor, la consellera, com el president, són una vegada més presoners de les seves paraules, que llançaven, tranquils i incendiaris, quan estaven a l'oposició i que reprengueren, poc després, al tot just estrenat govern: Son Espases iniciaria la seva singladura de seguida, el 2004; ara ens vénen amb històries que tot just porten un retard d'un any quan, en realitat, aquest es xifra en més de dos. M'estalvio citacions i notícies de premsa, per no consumir l'espai que el director té l'amabilitat de concedir-me. Però, una vegada més, menteixen. Passaren de dotze plantes a sis. I, el més rellevant, ens volen fer creure que aquesta infraestructura és gairebé innòcua en el seu entorn. Des del mateix ajuntament de Palma s'ha reconegut que Son Espases forma part d'un conjunt de peces que cristal·litzen en el creixement de la ciutat cap a la serra de Tramuntana. I, al seu torn i sempre amb la visió posada al consistori, la pèrdua de la seva proverbial tranquil·litat per part de Rodrigo de Santos exemplifica els nervis que s'estan vivint entre les files conservadores. I és que la putrefacció de la situació és mala de suportar.

Els veïnats segueixen demanant respostes a preguntes concretes, mentre han de llegir, estupefactes, com se'ls acusa d'interessos immobiliaris, quan l'únic que defensen és la preservació d'un espai rural, un dels pocs -per no dir l'únic- que encara resta als voltants de la capital. Encara ens demanam per què el senyor Matas escollí fer l'hospital a Son Espases i no a un altre indret, sense que s'hagi presentat documentació que avali aquest fet. Encara ens demanam per què es canvià, pocs dies abans de les eleccions autonòmiques, una ubicació en la qual el mateix PP estava d'acord -fer el nou Son Dureta al mateix solar. Encara ens demanam què guanya la ciutadania en nous serveis sanitaris amb la decisió del PP, quan la proposta conservadora indica que no se n'ofereixen de nous. No es millora, en absolut, la cartera de serveis que proporciona una infraestructura pública com aquesta. Encara ens demanam quina especulació urbanística s'amaga darrera d'aquesta opció, que afavorirà uns quants, mentre obre les portes a més possibilitats de negoci immobiliari, atenent l'efecte reclam de la nova infraestructura sanitària.

Els que criticam tot això no estam en contra de fer hospitals. Sembla mentida haver-ho de dir; però la consellera i els seus acòlits també s'entesten a desqualificar els crítics amb les seves decisions. Estam totalment a favor de dotar de millors infraestructures sanitàries la nostra comunitat. Ho reiter: no som «anti-hospital». Volem el projecte que ja teníem aparaulat i discutit entre tots, que es trobava en avançat estat de treball, que no consumia territori, que arrelava la visió de l'hospital de referència i que, en definitiva, permetria, ja en aquests moments, visualitzar la realitat del nou Son Dureta al seu mateix solar, atès que la seva primera fase es trobaria enllestida. I tot amb costos econòmics molt inferiors als que es quantifiquen a hores d'ara. Són les noves orientacions emanades d'un comentat àpat a Madrid les que han variat la situació, les que estan retardant la construcció del nou hospital, les que desbarren. Prou de mentides i de proferir amenaces, com fer públiques suposades llistes de veïnats que, segons els conservadors, tenen interessos a Son Espases, segons ha dit el regidor Rodrigo de Santos, un personatge que, per cert, defensava de manera ferma la remodelació de Son Dureta abans que qualcú li indiqués que havia de canviar. Prou de posar els interessos privats per sobre dels interessos públics. Perquè, en efecte, quelcom fa pudor a Son Espases. I els efluvis, que provenen del Consolat de Mar, impregnen de manera insistent una consellera que, en tot aquest afer, enarbora la bandera del ridícul.