A hores d'ara són pocs els que dubten dels èxits internacionals de les Illes Balears, sobretot perquè allò que els visitants valoren no és el model de societat, sinó la climatologia i el «tot inclòs». El turisme de masses, amb particularitats balears, no és un invent nostrat, però ens hi hem sabut acomodar de tal manera que ens sembla un invent de les Illes. Tot i que la societat no és únicament la seva economia, a casa nostra és difícil diferenciar l'èxit del rendiment, l'interès econòmic del model social dominant. Tanmateix, allò més inquietant és la constatació d'un cert conformisme i d'un grau altíssim d'autosatisfacció amb el forjat que sosté l'arquitectura social de les Illes. Ens sentim orgullosos de fer part d'un territori privilegiat, amb dret a liquidar-lo per millorar el seu rendiment a curt termini. Aquesta és la gran aportació que els illencs hem fet a la contemporaneïtat i a la modernitat. Perquè ho tenim tot, tenim dret a no valorar res. Els ciutadans de les Illes Balears ho sabem això, som conscients de viure en una societat poc exigent i amb el predomini de les xarxes tradicionals de poder. Hem fet una cultura a l'alçada de les formes i, per això mateix, ens hem habituat a no anar gairebé mai de cara i fent com si tot fos perfecte. Els valors de fons estan sempre directament relacionats al «valor» que la societat dóna a l'èxit social i al rendiment econòmic; la resta són vuits i nous, és a dir cartes que estan molt bé com a complement, però que mai no decanten la balança en el joc de la vida política, social o econòmica. Una societat en la qual cultura, el debat, la confrontació i la reivindicació no hi tenen cabuda, es pot considerar una societat exigent?