No és que pensi que les nostres petites Illes siguin el centre de l'univers informatiu però s'ha de reconèixer que en parlar de certs temes, per exemple i sense cap acritud, de corrupció, les connexions sempre ens assenyalen. Tant fa si és a Marbella, i d'aquí a Roca, i d'aquest a Santanyí o si ara ens trobam amb les possibles connexions entre Terra Mítica- Autopistes d'Evissa- Contractistes- Zaplana- amics de partit- estiu- passeig amb iot de luxe de l'empresari de torn... Això sí que fa por. Encara així, que aixequi la mà qui quan va escoltar el relat de la trama de Terra Mítica no va experimentar un dejà vu. I és que quasi sempre ens vénen al cap coses que ja hem vist, que hem patit o com en el cas de la Comunitat Valenciana no és cap secret i tothom s'ho imagina. Precisament ahir vàrem poder llegir els percentatges d'èxit que cada any dóna la Conselleria d'Educació sobre l'escolarització. L'estadística és així d'agraïda, i els polítics han après com interpretar-la i, el que és més important, quines variables triar perquè reforcin el discurs oficial. M'imagín que els pares dels quasi sis-cents nins de tres anys que s'han quedat fora de la primera opció -més aviat hauria de dir-se única opció- no comparteixen els ànims dels sempre satisfets polítics de torn. Costa entendre que la promesa electoral del Partit Popular, fa ara tres anys, de lliure elecció de centre per a tothom es vegi rebaixada a un 92 per cent a Palma. Si als tres anys l'angoixa per triar una escola és el tema per excel·lència dels sopars dels mesos d'abril i maig ni en parlem del pas als Instituts. La cosa no pinta gens bé quan un té un preadolescent al seu càrrec i veu com és més probable guanyar la loteria que el teu fill entri en el primer curs en un bon Institut. Ni germans, ni zona, ni renda, ni els punts del supermercat... O véns d'un centre adscrit -i encara així- o et quedes en el concertat passant rosaris. És a dir, ens tornam a trobar amb els mateixos, per no dir pitjors, resultats que quan governaven els progressistes. O és un problema d'ineficàcia en l'assignació de places, o es tracta d'una concentració de sol·licituds a determinades escoles. Dit això, promeses com les fetes des d'Educació es converteixen a final de legislatura amb grans fal·làcies. A l'igual que tothom sap que el dret a un habitatge digne és una befa, és també hora d'assumir que la lliure elecció de centre és una veritat, sempre que la teva elecció concedeixi amb la seva assignació. Una qüestió de matisos.