Guillem Frontera

La ciutat de la batlessa (i sequaços)

Guillem Frontera25/05/06 0:00

Tanta d'artilleria a les altures de la política, diríeu que la infanteria i la intendència funcionen de manera eficaç. Els teniu allà dalt, tots plegats, fent malabarismes amb les grans paraules, traques que s'assemblen a bombes de bon de veres; i una retòrica tan sublim, que passa d'un mil·límetre i esdevé grotesca: en fi: l'Estat. De les autonomies, de l'Espanya eterna, del que sia, però: l'Estat, poca broma. Després mires a la cara els que han de resoldre els problemes de cada dia, i per l'expressió que llueixen saps que són ben lluny de la teva quotidianitat, saps que tenen al cap... l'Estat. Les persones... Les persones, que assisteixin devotament a les conferències de sant Vicenç de Paül i dolces. Batlessa, legionaris de Crist, caps de policia local..., aquesta gent no està en aquest món per minúcies. No han de perdre el temps encomanant a algú la neteja de la ciutat, la protecció del silenci, la detenció dels possibles assassins que amb moto o cotxe fan d'una barriada apacible un escenari perillós. Dels devers dos mil policies locals, quants més n'hi hagi a cobro, davant d'una pantalla i amb aire condicionat, millor. No els hem d'exposar a vigilar els carrers: només en situacions límit.

Els ciutadans, que insonoritzin i climatitzin cadascú ca seva, perquè ara que ve la calor, no els convé obrir vidrieres i deixar passar l'aire: no fos cosa augmentassin els suïcidis. I així cada any, com una maledicció ritual, la pujada de les temperatures arriba a la ciutat. Allò que abans -no és capaç ningú d'explicar-ho així com toca a la Batlessa de Palma?- era un temps distès, de relació de veïnatge a la fresca, ara és una epidèmia que només provoca la indiferència del govern municipal. «Tot d'una que puguem enviarem una unitat», telèfon rutinari de la policia local, i amb aquesta l'enterram. «Senyor, també et diuen si insisteixes, jo entenc el seu cas, però no és l'únic, no donam l'abast», màxim compromís assolit pel qui t'ha de resoldre el problema. Però la Batlessa i els legionaris donen l'abast per fer i desfer parcs, per tomar i reconstruir (?) ponts, per gastar en ciment, ferro i acer. Molt de ciment, molt de ferro, molt d'acer.

Fins que torni el fred, senyora Batlessa, molts de ciutadans i ciutadanes es recordaran de vostè moltes vegades cada dia. I ho farem d'aquella manera en què no ens agrada ser recordats. Té doble vidriera i aire condicionat, Batlessa? O per ventura on viu no li fa falta. Així, de què s'ha de preocupar, que no és vera?