El tercer any triomfal de Joan Flaquer ha començat amb una davallada del nombre de turistes alemanys i britànics durant el primer quadrimestre. La tesi del professor Jaume Garau, avançada per aquest diari, ve a demostrar que la despesa en promoció d'una destinació madura forma part del capítol dels esforços inútils. Al capdavall, els nostres hotelers, en un context de creixement de l'oferta, continuen tenint les ofertes i les davallades de preu com a única arma per atreure la clientela. Aleshores, la despesa turística baixa. Si això hagués succeït en temps del Pacte... Però succeeix ara. El problema és que ens trobam davant una tendència i, si no se'n corregeix el rumb, el problema pot acabar convertint-se en drama. Mentre Flaquer es resisteix a reconèixer les evidències, Jaume Matas ja ha parlat de la necessitat de replantejar-se el model. Com que no hi ha crisi econòmica, les alternatives podrien elaborar-se amb tranquil·litat, sense les sortides a la desesperada a què condueix l'estratègia del qui dia passa any empeny. I, per què s'actua així? Cadascú en pot tenir una explicació. En tot cas, no fer-ho, encara que tan sols sigui en el discurs, palesa una manca absoluta de sentit d'Estat, que no es camufla amb la contractació de Kournikovas.