Si progressa la proposició de llei socialista a l'Assemblea nacional francesa, negar en territori francès el genocidi armeni podrà ser penat fins amb cinc anys de presó i 45.000 euros. La proposta neix de la necessitat de fer front a l'ús de la mentida com a procediment habitual de fer política en el sentit més ampli de la paraula. Neix, en fi, de la consciència que faltar deliberadament a la veritat és un acte que s'ha de recollir adequadament en el Codi penal. La llei, en una segona etapa, seria ampliable a la negació de qualsevol crim contra la Humanitat. La proposició ha dividit la dreta francesa, alguns partits han donat llibertat de vot als seus parlamentaris. D'altra banda, l'historiador turc Halil Berktay, curiosament l'home que ha emprès una tasca per debilitar el negativisme del seu país respecte de la gran massacre -de darreries del XIX i fins l'any 1918, es calcula que foren assassinades 1.500.000 persones armènies, i que 1.100.000 foren deportades a Síria i a l'Armènia Russa-, considera que la iniciativa francesa seria contraproduent, tota vegada que l'establiment turc la combatria amb un reforçament de l'eurofòbia creixent en el país. Després de tants d'anys de no reconèixer el mal, justament ara no ho hauria de fer França... La veritat sempre és l'eix necessari i alhora el gran objectiu irrenunciable de la democràcia. És clar, diríeu, França hauria de mirar-se cara a cara en el seu passat -el mite de la Resistència, Algèria, Madagascar, etc.-, però la veritat és que no hi ha cap altre país en el món en el qual el debat sobre totes les qüestions sigui tan lliure, tan obert i tan fèrtil. És, d'altra banda, el país on els intel·lectuals tenen més assumida la cultura del compromís. Basta llegir Sartre en els seus escrits durant la guerra d'Algèria per entendre-ho -Camus és un altre tema, i no precisament pel seu bon exemple. L'aprovació d'aquesta proposició de llei seria una petita passa per al present i una passa gegantina per al futur de la humanitat. Aquesta dies, França viu un debat que s'hi podria relacionar: la Comédie Française ha desprogramat una obra de Peter Handke en resposta al gest de l'escriptor austríac d'assistir als funerals de Milosevic i pronunciar unes paraules que poden ser enteses com la negació de les matances ordenades pel genocida. Independentment que la desprogramació de la seva obra sigui o no una reacció encertada -la decisió que ha dividit la parròquia de la intel·lectualitat europea-, certament alguna responsabilitat penal ha d'assumir qui nega la veritat d'uns crims d'aquest gruix: en definitiva, aquell que vol destruir la memòria dels pobles i cometre genocidi historiogràfic: els pobles sense història són pobles indefensos. Aquí en sabem cosa, també. Per això n'hi ha que s'alçuren tant quan algú vol donar el descans etern als ossos de les fosses comunes. Qui són? Pels seus actes els coneixereu.