Patronals, sindicats i Govern han acordat dur a terme un pla integral per a millorar la percepció que té la població del turisme. Sincerament no crec que la població en tingui una percepció negativa. És més, un estudi elaborat pel Govern durant la legislatura anterior, qualificava de sorprenent el grau de coneixement i interès de la població respecte del turisme. Assenyalava, també, que més del 70 per cent considera que els efectes positius del turisme superen àmpliament els seus efectes negatius. Suggeriria, per tant, la conveniència de canviar l'objecte: percepció que té la gent del turisme per la percepció que té del model de desenvolupament turístic.

No és cert que la gent sigui contrària al turisme. No és cert, com vulgarment es diu, que la gent vulgui tirar pedres a la seva pròpia teulada, o de forma més grollera, com algú brama, que la gent mossegui la mà que li dóna de menjar. És cert que el turisme té efectes negatius i el ciutadà els percep com a tal. A l'estudi que mencionava abans, la població xifrava essencialment en tres qüestions els efectes negatius: problemes de trànsit; puges de preus, en particular, les de l'habitatge; i degradació mediambiental.

De la solució o no d'aquests problemes, i també de la manera com s'afrontin, en dependrà, en bona part, la percepció envers la cosa. Si transport públic o autopistes. Si autopistes o desdoblaments, com el de la carretera de Manacor. Si habitatge social o solució «Can Domenge». La qüestió és complexa i requereix bastant més que una campanya de conscienciació, encara que se l'anomeni pla integral. Campanya que, per cert, no serà la primera. La gamma de mostrari no és molt abundant, però sí que és àmplia i variada. Del «turista un amigo», o el ridícul «hola turista», a l'«enamorats» de Mariscal o a la història del turisme publicada pel diari Balears.

Al marge de les preocupacions concretes de tràfic, de preus o de medi ambient, l'estudi assenyalava contundent que la població té una percepció clara que tenim un turisme de baixa qualitat. Que els increments addicionals en les arribades de turistes no contribueixen a millorar la qualitat de vida dels residents. És sense cap dubte el clàssic «no en fan falta més, però tampoc en volem perdre», instal·lat en la consciència col·lectiva. També una part considerable de la població critica el model de desenvolupament turístic. Multitud de qüestions a les quals és necessari donar resposta, més enllà de qualsevol campanya de comunicació.

Sospito que l'«Anàlisi de les Actituds i Percepcions de la Població Resident enfront del Desenvolupament Turístic Balear» (títol de l'estudi) és una peça literària poc llegida. Posant-me en el paper d'advocat del diable, que sempre sap més per vell que per diable, m'he de malpensar. He de creure que l'origen de la preocupació actual no és el coneixement de l'opinió pública a través la investigació, sinó, més aviat, la necessitat que té algun col·lectiu de millorar la seva imatge. Segurament és una actitud intel·ligent, que la seva formulació per si sola ja ajuda a solucionar el problema. Que s'ha d'aplaudir. Ara bé, per evitar suspicàcies de gent malpensada com jo, seria magnífic que el pla integral tingués aportacions privades voluntàries a més de les de la hisenda pública.