Aquests dies, la Fundación Santa María ha fet públic l'Informe Jóvenes Españoles 2005. En línies generals tampoc no canvia la percepció que pot tenir qualsevol ciutadà amb sentit comú i una mínima capacitat d'observació, però confirma tot allò que intuíem. Els joves de l'Estat espanyol reprodueixen inconscientment el model de societat heretada, la reforcen i es neguen a transformar-la. Les seves inquietuds, temors i angoixes estan directament relacionades amb el microcosmos individual i va perdent pes, de forma sistemàtica, tot allò que afecta la socialització tradicional. Hom té la impressió que els joves són en realitat un mirall on es reflecteix allò que són els valors reals dels adults i s'allunyen d'allò que són els discursos tradicionals dels seus progenitors. Fan allò que en realitat fem nosaltres, però han deixat de creure i teoritzar aquelles qüestions ètiques i cíviques que conformen l'inventari de codis destinats a fer creure que creiem en alguna cosa sòlida. Les esglésies estan buides, els actes culturals són majoritàriament actes socials, els partits polítics i sindicats lamenten la seva manca d'afiliació i de compromís, a les biblioteques i arxius hi sobren els seients, el nombre de visitants a museus també està fortament qüestionat, i podríem continuar amb un llistat de referents més o menys convencionals d'allò que consideram àmbits de socialització qualitativa. Mentre assistim impassibles a la devaluació del model de societat en el qual hem cregut, sembla que els adults no només no sabem què fer, sinó que tampoc no acabem d'adonar-nos d'allò que ens ve a sobre. Els valors i identitats dels joves no són ni millors ni pitjors, són diferents, al marge que els considerem més o menys superficials, consumistes i individualistes. Contra allò que pensen alguns, en moltes coses tampoc no van tan desencaminats, malgrat la realitat ens plantegi dubtes i temors que als adults ens poden acabar afectant i desorientant.