Si anau a Múrcia per l'aeroport de San Javier, entre aquesta istal·lació i la ciutat veureu com l'horitzó és fragmentat minuciosament per grues. A poc a poc, apareixeran davant dels vostres ulls astorats unes terres més aviat seques -res d'anormal, Mediterrani tirant a Sud-, en les quals han crescut grans rètols anunciadors de paradisos en estat embrionari, gairebé tots a punt d'eixir d'altres tants camps de golf. Múrcia té, al Nord, la costa alacantina; i, al Sud, passat Almeria i Granada, Màlaga-Marbella. L'obsessió dels promotors per fer urbanitzacions amb vistes als camps encatifats de gespa és permanent durant tot aquell trajecte. Després, quan arribeu a Múrcia, us trobareu que la façana de l'Ajuntament és creuada, de part a part, per una vitola gegantina que exigeix Agua para todos. En temps d'Aznar i de Jaume Matas, aquestes exigències es visualitzaven en forma de grans manifestacions amb obsequiosa cobertura televisiva. La més plus de totes va acabar amb una al·locució de Juan Carlos Ferrero, perquè ens entenguem i ens anem coneixent. La televisió d'Urdaci, quan es parlava de la necessitat del PHN, posava en pantalla quatre arbres ressecs, i el missatge resultant no era gens subliminal: una part d'Espanya es moria de set, patien l'agricultura i la ramaderia. Després, Brussel·les ha estirat les orelles a les autoritats valencianes per la barbàrie urbanística que ha impulsat. S'ha de veure per creure-s'ho. Aquí, ens hauria de preocupar que la persona que va empènyer les coses en aquesta direcció, Eduardo Zaplana, tengui tanta ascendència en la persona de Jaume Matas, president de la nostra comunitat: per allò de les males companyies, per allò de qui va amb un coix. Ara, aquests dies apareix profusament un anunci en mitjans d'abast estatal, que convida a fer grans inversions entre la ciutat de Múrcia i la mar, una de les zones abandonades per l'agricultura per la propensió del territori a la sequera. Les empreses són les empreses, i no hi ha gaire més a afegir. Però quan el ciutadà vegi que retorna l'onada -que retornarà- d'exigència d'aigua per al llevant peninsular i per a la comunitat murciana, no ha de pensar ni per un instant que aquestes demandes responen a la voluntat de mantenir l'activitat agrícola en aquella part del país. L'ocupació del territori per part dels urbanitzadors canvia radicalment el sentit de la història en aquestes zones. Necessiten aigua, però uns molt més que els altres. Per cert, i parlant de tot, arribaran a les Balears alguns esquitxos dels afers de Terra Màgica? Qui sollarien? Sí, heu encertat.