Aquests dies a Bèlgica s'ha vist quina és l'herència de les campanyes que han fet els partits d'extrema dreta del país. Un jove de devuit anys va atacar tres persones en ple dia a Amberes. Un dona de Mali i un infant belga que guardava varen ser morts, i una dona turca que llegia un llibre asseguda a un banc va ser ferida greument amb un escopeta de caça que el jove acabava de comprar. Resulta que el pare de l'assassí va ser un dels fundadors del partit Vlams Blok, un grup polític racista que en les darreres eleccions va treure una quarta part dels vots a la part flamenca, la part nord del país, tot i que obligaren el partit a canviar el seu nom per poder presentar-se a les eleccions. Fa una setmana un home negre va ser atacat per un grapat de caps rapats a la ciutat turística de Bruges, i encara es troba en coma a l'hospital. Un altre va ser atacat a una benzinera de Brussel·les, pel que sembla perquè tardava molt a llevar el seu cotxe del sortidor. La majoria dels belgues estan horroritzats. Estan orgullosos per allò de ser un país multilingüe, multicultural i tolerant, per tenir una capital on habiten tranquil·lament totes les nacionalitats del món. La possibilitat que aquest odi per als externs, aquesta por dels forans que du a la violència s'estengui més els fa pànic. Aquest octubre se celebren eleccions locals a Bèlgica, i tots els partits estaran pendents dels vots que tregui l'extrema dreta: si el 2000 s'emportaren una tercera part dels vots, i fa dos anys això es va reduir a una quarta part en les eleccions regionals, voldrien que aquesta tendència a la baixa continuàs. Si es recupera el vot racista caldrà fer una reflexió seriosa sobre com es combat, ja que fins ara s'han limitat a firmar acords que exclouen els extremistes dels pactes de govern a totes les administracions. Però si puja el vot estarà clar que s'han de menester mesures més decisives.