nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Notícies amb més ferro que una encruia

Dia quatre de maig. El Pais. Internacional. Pàgina 11: tres fotografies una damunt l'altra. Els fets deuen ser arran migdia: les ombres són esquifides, curtones. La foto superior representa un home jove i cap pelat titina, dins un mariol·lo obscur amb un llistat horitzontal blanc. Està amb les mans fermades darrere a una perllonga de bona mida clavada al trespol. Els seus ulls clars miren el fotògraf i són la més desesperant expressió de terror que he vist en molts d'anys. Potser també amb grans quantitats d'estupefacció. I molt odi, tot mesclat. Uns metres més enrere, a la dreta, un altre jove dret, cap tapat amb un mocadoret blanc ala de mosca, mans juntes a l'alçada del caixonet de les eines i com fent gest d'amagar alguna cosa. A l'esquerra, un altre bergant assegut damunt una pedra, mirant-se la balla, tranquil, distès, ja m'ho contareu. Al fons, a l'ombra d'uns arbres que reparats així, d'enfora i al primer cop d'ull, semblen garrovers jovenel·los, els espectadors que esperen el xou, com que no fan pagar res..., molta gent..., cent cinquanta, potser dos-cents... A la segona foto, el subjecte segueix fermat al pal però les cames ja li han fet figa i s'ha esbucat sobre la pols del trespol, cames juntes fermades pels turmells, el cap tapat amb una taleca de color clar, mentre aquell altre que semblava amagar alguna cosa amb les mans, li va clavant coltellades amb un matxet de devers dos pams, al cap, al coll, allà on l'aplega. Els remeulos s'endevinen feréstecs. A la tercera i darrera foto, el desgraciat ja mort arrufat enmig d'un bassiot de la pròpia sang. El titular que ho encapçala, s'expressa així: «Un joven apunyala al asesino de su padre en una ejecución islámica. Cientos de personas asisten en Somalia a un ritual de la -sharía-». El peu de fotos diu: «El condenado, Omar Hussein, fué atado a un poste y encapuchado. El hijo de la persona a la que había asesinado le asestó siete puñaladas ante centenares de testigos. Abajo, el cadàver de Hussein». Per enmig, abunda la informació, explicant que: «Debido a la brutalidad del acto de ejecución 11 de los asistentes se desmayaron y dos de ellos (de 18 y 23 años) quedaron en estado de choque y fallecieron poco después, segun declararon testigos a Efe».

A la vegada trob la mateixa notícia al gratuït «Qué!», idèntica foto d'agència, la de les ganivetades, en color aquest pic per més inri, esquitxos, clapes vermelles per tot arreu y aquests comentaris: «'Salvajadas así son intolerables! Matar sólo empeora las cosas. La ejecución pública de un somalí mediante cuchilladas, ordenada por un tribunal islámico, ocasionó la muerte por infarto de dos de las personas que acudieron a verlo. La brutalidad, se aplique como se aplique, no arregla los problemas y, en la mayoría de los casos, la empeora para siempre».

Més coses, que encara no hem acabat: també a El Pais del dia 4 de maig: «El estado de Ohio tarda 90 minutos en ejecutar a un preso con una inyección letal. Joseph Lewis Clark tardó en morir 90 minutos desde que comenzó la ejecución, y sufrió 45 de cruel agonía/ El condenado, de 57 años, fué plenamente consciente de lo que estaba pasando.: -esto no funciona, esto no funciona...-, repitió hasta cinco veces, según Paul Kostyu, un testigo citado por la cadena CBS... A Clark se le oía gemir y quejarse... Su muerte se certificó 90 minutos después de haberse iniciado el -homicidio legal-».

Aquest sí que el mataren a picades d'agulla, sense eufemismes de cap mena, aquests fils de la gran USA. Ara ja no parlam de salvatges obscurs de pell, fanàtics islàmics curts de gambals, ara ho feim de depravades bèsties ferotges de ianquilàndia. I jo els assenyal a vostès allò que en Quevedo diuen que va dir a la reina que coixejava: «Entre el clavel blanco y la rosa roja, su majestad escoja».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.