A l'altra banda del bassiot no és difícil respondre la pregunta «per què Formentera?», quan la petita de les Pitiüses ha estat decisiva en els dos darrers comicis autonòmics. Tot i que és evident que la trava formenterera en el projecte del nou Estatut és anecdòtica: n'hi ha que asseguren que aquesta reforma és una simple maniobra de distracció. Pel Govern no és prioritari. Si sortís, evidentment, la medalla se la penjarien en campanya: «hem fet la reforma al mateix temps que les comunitats 'de primera', i això ens converteix per fi...». I acabarien la frase en un eslògan ben lluent -i també buit. Si acaba en avortament -ho sabrem ben prest-, serà l'oposició qui no ha volgut dur endavant, per motius electoralistes, una reforma necessària i útil. Com útil i necessari era el Règim Especial, signat i lloat, però mai desenvolupat: la política té l'habilitat de condensar les necessitats en titulars per poder passar comptes. De transmutar les eines en objectius. Així, l'eina de les infraestructures -necessàries per a augmentar els ràtios (sempre números) de qualitat de vida- es transforma en centenars de quilòmetres d'asfalt, milers de metres quadrats d'aeroport. L'eina del Règim Especial era per compensar els costos de la insularitat -terminologia ara ja buida, encunyada i assumida pels creadors de titulars com una jaculatòria-. I l'Estatut... el projecte és un titular, una excusa per ser de façana com altres comunitats que ara també han iniciat els tràmits. Però quina traducció ha de tenir en el dia a dia? Per què un nou estatut? Sembla una cortina de fum per amagar mancances irresoltes: l'evidència -els números canten- que la comunitat està en decadència, que sense solucions imaginatives -i potser arriscades- no tornarà a ser referència positiva de res. I és ben cert, també, que la prosperitat balear no l'han impulsada mai les institucions públiques: més aviat aquestes han crescut sota la mirada atenta dels poders privats -sovint en l'ombra. La reforma de l'Estatut és la manera de demanar quota de pantalla en el debat territorial obert a l'Estat. Al darrere, la qüestió del model de finançament. I els pesos i contrapesos que darrerament es remenen per devers Madrid: res que afecti directament el dia a dia en què es pretén incidir.
Tornam al començament: per què Formentera? La resposta d'uns, sota mà: perquè allò de Formentera no ha de tornar a passar. La resposta dels altres, també amb la boca petita: perquè sempre ens quedarà Formentera. Si és tan evident que la pugna pel nou Consell té motivacions electorals -«i com s'han de sentir, els formenterers, en tot això?», em demanen-, potser valdria més fer una distribució territorial racional i deixar allò altre per a una eventual -i també necessària, i també postergada- llei electoral. I a tot això, els problemes reals de Formentera romanen incògnits, exòtics, per a la majoria dels mallorquins i els menorquins. Que és, precisament, on haurien de voler incidir.
