A la Federació de futbol sala: És compatible educar i jugar a futbol sala?

Crec que dins un equip a més de fer exercici i esport, es poden treballar aspectes d'integració, col·laboració, esforç en equip per assolir objectius comuns, etc., aspectes importants pel desenvolupament del nin. Però em plantejo la frase inicial, perquè avui ja no estic tan segur del que pensava, no ho tenc prou clar, després d'haver assistit a l'espectacle del divendres 28 d'abril, encontre de futbol sala, entre els equips de Felanitx i Es Liceu. Arribam a Felanitx (jo som pare d'un jugador del Liceu), i plou amb força, segons els pares felanitxers ho havia fet tot l'horabaixa. Hem de jugar a la pista descoberta, la qual està completament inundada. L'àrbitre arriba un poc després i els dos entrenadors li expliquen que la pista està impracticable, l'àrbitre surt acompanyat dels dos entrenadors a veure la pista, la veuen i en miren una altra a uns 10 metres de la primera, pista inundada, sense xarxes aptes per jugar i si m'apurau sense les mides reglamentàries. Els pares felanitxers me comenten que no l'utilitzen ni per entrenar. L'àrbitre diu que es pot jugar perquè està apte pel joc. Jo em demano, quina persona adulta pot dir que nins de 7 i 8 anys poden jugar sobre pista inundada?, per què l'àrbitre volia que es jugués? per cobrar?, quin preu té la seguretat dels nins? per quina raó l'entrenador del Felanitx canvià d'opinió, i volgué jugar quan observà que l'entrenador del Liceu es reafirmava en no jugar? per guanyar? Els valors que transmetem al nin són guanyar a qualsevol preu i per damunt del que faci falta? Quin respecte cap a l'adversari ensenyam, quan l'hem de guanyar sense jugar. Estic perplex per la imatge de l'àrbitre i de l'entrenador, i em fa pena que el comitè escrigueu... «por negarse a jugar» ,després de fer 100 Km., millor seria «.. i així evitar un possible accident del que tots ens sentiríem culpables».