Hi havia un temps en el qual ser president del Mallorca era un signe de distinció. Aleshores, no era suficient comptar amb una extraordinària posició econòmica per accedir a la presidència. Sempre he defensat, i encara ara ho faig, que Vicenç Grande està farcit de bona voluntat, però no és suficient. El president del Reial Mallorca ha d'aprendre unes mínimes normes bàsiques d'obligat compliment. Es tracta, en definitiva, del que antigament anomenaven urbanitat. El president del Reial Mallorca ha de saber que no pot reclamar suport a la batlessa de Palma per construir un camp nou just arribar a l'aeroport. És una qüestió de sentit comú, d'oportunitat. Avui, l'equip ja està salvat i, aconseguida la permanència, és hora que Grande i el consell d'administració obrin un ràpid procés de reflexió i autocrítica. Ja està bé de torres! De projectes faraònics! De dois! De vuits i nous i cartes que no lliguen! Parlem de futbol.