No és ni serà la darrera carta que reclami la unió de tots els partits d'esquerres com a única opció real de tenir possibilitats de guanyar les eleccions del 2007. La dreta fa anys que ho va entendre, i així són capaços de compartir partits franquistes i defensors del .cat, na Cirer i en Rodríguez, i altres «Gallardones» i «Aguirres»; i no passa res, ans al contrari aconsegueixen guanyar sense problemes eleccions rere eleccions. En canvi l'esquerra té uns prejudicis morals incompatibles amb la política actual. I jo, ciutadà d'esquerres, necessit una esperança per a mi i per a la meva terra. Les sigles i els personalismes són importants, però no prou per renunciar a una oportunitat de futur.

Així doncs, polítics d'esquerres, tornau la il·lusió al potencial elector. Mostrau-li que hi ha una alternativa possible, una alternativa creativa i realista capaç de comptar amb tothom; també amb els empresaris, perquè tothom sigui conscient que patró i treballador es necessiten, que ningú no dóna de menjar a ningú, que la feina d'un beneficia l'altre i viceversa, governi qui governi. Polítics d'esquerres, intentau llevar la por als votants captius que encara creuen que cremam esglésies i nacionalitzam empreses; ensenyau-los que podem fer compatible el desenvolupament amb la sostenibilitat, la cultura pròpia amb la interculturalitat, la competitivitat amb la solidaritat. Polítics d'esquerres, aconseguiu d'una vegada que deixem de ser un poble governat per la por, l'engany i les poques ganes d'anar a votar.

Toni Tornero Cobos. Son Sardina.